Claire Voyant

Vázquez Montalbán, Manuel El pianista Madrid: Mondadori, 2005 “Li cadavre exquis boira li vin nouveau“, crida amb ràbia Luis Doria a París, entre exabruptes, en un bram punyent. Doncs, encara que l’hi esperi el futur somiat, ja mai podrà retrocedir a aquell moment màgic que precedeix a les decisions més importants que prenem a la vida, aquelles que marquen el nostre destí.  Considerada una de les obres insígnia de Manuel Vázquez Montalbán, El Pianista aboca al lector a profundes reflexions ètiques sobre els canvis socials d’Espanya, alhora que tracta sobre el paper de l’artista en la societat contemporània. Publicada l’any 1985 i guanyadora...

Haneke, Michael. Amor Barcelona: Cameo, cop. 2013 Georges i Anne, són dos professors de música clàssica jubilats. La seva filla (Isabelle Huppert) que viu fora de França amb la seva família, també es dedica a la música. Un dia, l’Anne pateix un atac. En tornar de l’hospital, un costat del seu cos està paralitzat. L’amor que ha unit a la parella durant tants anys es posarà a prova. Amor, del director austríac Michael Haneke és una pel·lícula de gran duresa emocional que ens pregunta, on queda l’amor quan la malaltia entra a la nostra vida de forma irreversible. Aquest drama...

Díaz, Jorge. La justicia de los errantes. Barcelona: Plaza Janés, 2012 Novel·la de contorns foscos, thriller on policies despietats persegueixen anarquistes assassins, llibre que entrellaça persecucions policials, trama romàntica i final èpic. Això i molt més és La justicia de los errantes, de Jorge Díaz (Alacant, 1962). L’autor fa ús d’un estil cinematogràfic per conferir personalitat pròpia a aquesta novel·la de context històric explosiu. Amb un argument absorbent que motiva al lector, trobarem personatges temperamentals i diàlegs realistes que aporten credibilitat a aquesta ficció històrica excel·lentment documentada.

Molg H., Néstor F. Moowillo Woomiloo. Barcelona: Entrecomics, 2012 L’humor negre i la sàtira social es cartegen en aquesta novel·la gràfica nascuda a internet, batejada amb el nom de Moowiloo Woomiloo. Nom que segons Molg H. “mola un montón, parece como un malentendido entre nombres, como en Coraline y Caroline, el libro de Neil Gaiman”. A Moowiloo Woomiloo Néstor F. i el mateix Molg H. practiquen un diàleg delirant que no deixa canya dreta, especialment pel que fa referència al món del còmic; autors, editors, fans, etc., tots passen per la picota. Però aquest homenatge no és l’únic protagonista, ja...

The Pinker Tones Rolf & Flor Barcelona: Alba, DL 2012   De la mà de The Pinker Tones arriba Rolf & Flor, una festa dels sentits que ens convida a donar-nos la mà i a trobar similituds en les diferències. “Hola amigos, os quiero explicar una aventura muy especial que cambió mi vida para siempre. Pero dejad que me presente: me llamo Rolf .” Així és com comença aquest conte intel·ligent, escrit en dos idiomes (castellà i anglès). És un llibre-disc bilingüe per a nens i nenes entre 3 i 103 anys, que explica una història d’amistat entre el Rolf...

Crespo, Borja / Garcia, Chema Corto Cuentos. Bilbao : Astiberri, 2009 Borja Crespo i Chema García han creat una col·lecció de contes il·lustrats, que tenen lloc a un món fabulós, molt semblant al nostre. Un món on el fantàstic, horrible, surrealista o capritxós, passa sense més explicació. És d’agrair l’edició tan acurada de Cortocuentos 1 i Cortocuentos 2. Tapa dura i boniques il·lustracions a color, a més d’unes encertades portades que obren i tanquen els contes de quatre escenes. Tot això li dóna un toc distingit al peculiar univers de Borja Crespo i Chema García on trobarem conills amb poders,...

Migoya, Hernán / Bou, Quim / Guimerà, Angel. Terra Baixa. Barcelona: Glénat, 2011 Estem d’enhorabona. L’editorial Glénat ha editat en còmic el clàssic de la literatura catalana Terra Baixa, i ho ha fet en format d’alta qualitat. Una llaminera porta d’accés a l’obra del poeta i dramaturg Àngel Guimerà. L’adaptació de la famosa peça teatral neix de la col·laboració entre Glénat, TV3 i Fausto Producciones, que van fer coincidir l’estrena del film a la petita pantalla amb l’aparició del còmic.

Corominas, Enrique. Dorian Gray. Madrid: Diábolo, 2012 Què faríeu si tinguéssiu tot el temps del món? Potser il·lustrar un drama fantàstic? Convertir-lo en un còmic elegant i delicat? Fer de cada il·lustració, cada vinyeta, una obra d’art? No estaria malament, oi? Doncs això és el que ha fet Enrique Corominas amb el clàssic d’Oscar Wilde, El retrat de Dorian Gray. Corominas, autor ben conegut per les seves portades de la saga Cançó de gel i foc de George R.R. Martin, aconsegueix una cosa tan poc habitual com és que l’adaptació d’un clàssic sumi valor a l’obra preexistent. Amb Dorian Gray, ens...

Fallarás, Cristina. Las Niñas perdidas. Barcelona: Roca, 2011 Unes nenes, unes mares i la maleïda justícia que no existeix. És possible perseguir, sense mirar a terra, un raig que centelleja i sortir-ne indemne? Si creus que sí, si t’agraden les emocions fortes, obre’t pas entre el brancatge, agafa aire i prepara’t per rebolcar-te pel fang. “Quan la Victòria rep un encàrrec anònim acompanyat d’un xec d’explícit i substancial contingut, comença a imaginar que els inferns barcelonins que ella coneix estan a punt de guanyar quilòmetres en profunditat. Dues germanes desaparegudes, de 6 i 8 anys. Una d’elles, ja assassinada brutalment,...

Argemí, Josep Maria. Lliçons de foc. Barcelona: Quaderns Crema, 2003 Lliçons de foc és un repte apassionant que comença amb una trencadissa de vidres al Químic de Sarrià. De bon principi, la novel·la atrapa al lector en l’espiral d’esdeveniments que envolten la vida del seu protagonista, en Joan Comella, i amb la seva mirada adolescent assistim a la dissecció d’una educació catòlica imposada. Els mateixos ulls d’un nen fent-se gran, són els que ens parlaran d’experiències amoroses frustrades, visions nostàlgiques d’estius al Garraf, i dels misteris, cada cop més pertorbadors, que nodreixen el relat.

Gusti. Basurarte: crear, divertirse y reciclar. Barcelona [etc.]: Océano, 2009 Gusti és un viatger infatigable i un dels il·lustradors infantils més reconeguts arreu del món. La seva obra acumula multitud de premis. Cal destacar alguns, com ara el premi de l’Hospital Sant Joan de Déu 2006, per El nen gris, el premi a les millors il·lustracions de llibres infantils i juvenils (Ministerio de Educación y Cultura) 2003, per La bella dorment, o la inclusió a la Llista d’Honor IBBY 2010, en la categoria d’il·lustració, per L’elefant encadenat.

Vivès, Bastien. Los Melones de la ira. Madrid: Diábolo, 2012 Bastien Vivès torna a fer ús virtuós del llenguatge visual per explicar-nos el curiós destí d’una família de pagesos dotats d’atributs físics allunyats dels cànons. Es tracta d’una família que viu al camp, aïllada del món. Quan la Magalie, la filla, necessita atenció mèdica degut al mal que pateix per l’extraordinaria mida dels seus pits, es veuen obligats a trencar l’hermetisme i buscar ajuda de metges i polítics. És llavors quan la innocència dels personatges xoca contra una trama d’abusos i mentides sense possibilitat de redempció.