Ziggy

Picture of Ziggy
Entre concert i concert, i sempre que l'agenda m'ho permet, em converteixo en el Sergi i treballo a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé.
Picture of Ziggy
Entre concert i concert, i sempre que l'agenda m'ho permet, em converteixo en el Sergi i treballo a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé.

Guies

No s'ha trobat res

Ressenyes

Whats it all about - Pat Metheny

Pat Metheny, guitarrista tot terreny

Metheny, Pat. What’s it all about. New York : Nonesuch, 2011 Dins del marc del 43 Damm Festival de Jazz de Barcelona, Pat Metheny no va faltar a la seva cita habitual amb la ciutat, on toca de tant en tant. En aquest cas, ens va visitar per partida doble: en solitari amb una Master Class el dia 23 al Conservatori del Liceu, i amb el Pat Metheny Trio (amb Larry Grenadier i Bill Stewart) el 24 de novembre a l’Auditori. Pensava que a aquestes alçades no calia fer cap presentació d’aquest músic però l’altre dia parlant amb un amic me’n...
okkervil_river

Okkervil River, traspassant la línia?

Okkervil River. I am very far. Bloomington : Jagjaguwar, p. 2011 Quan vaig veure la programació del cartell del 43 Damm Festival de Jazz de Barcelona , a part de constatar el gran nivell d’enguany, em va sobtar molt veure la inclusió d’ Okkervil River, que van tocar el dia 10 de novembre al Teatre Coliseum dins del marc d’aquest festival. Sincerament em va estranyar molt; per què? Simplement per què no toquen Jazz!!!!
Jeff Buckley - Grace

Jeff Buckley...the Grace of the Mystery White Boy

Buckley, Jeff. Grace [S.l.] : Sony, cop. 1994 Era una tarda de tardor de l’any 97 o 98 quan pel meu discman (eren els 90) van sonar els primers acords d’una cançó que em va captivar de seguida, una barreja de malenconia, tristor, ràbia i força que em va impactar i emocionar alhora. L’impacte va continuar mentre anaven passant les cançons d’aquell CD desconegut que havia caigut a les meves mans, fins que vaig haver de parar; encara ho recordo, simplement vaig plorar d’emoció. Exagero? potser, però estic segur que a més d’un li ha passat el mateix. Bé, segurament no...
pegasus-canet-2009

El cavall alat torna a volar sobre els estels de Montjuïc...

A les biblioteques trobaràs: Pegasus. Montreux Jazz Festival Sabadell : PICAP, DL 1996 Al GREC. Festival de Barcelona Montjuïc de nit 2 de juliol. 22 h. Teatre Grec Dins el marc d’una nova edició de Montjuïc de nit, on a diferents espais de la muntanya es presenten en una sola nit (batejada com la nit de la música de Barcelona) una part dels diferents festivals musicals que es fan a la ciutat durant l’any, destaquem la presència del grup Pegasus, un dels històrics de l’escena jazz rock nacional.
circulo

Una faula circular ben rodona...Adelante Standstill!!

Standstill. Adelante Bonaparte Spain : Buena Suerte,  DL 2010 No crec gaire en el destí així que es pot dir que aquest post ha sortit per casualitat, tot i que un seguit de coincidències em podrien haver fet pensar el contrari; m’explico: vaig anar a veure Standstill al Palau de la Música el dia 1 d’abril, al dia següent em trobo en un bar a Enric Montefusco (cantant del grup), dos dies després veig que formen part de l’exposició “Genius Loci” a la Fundació Joan Miró, el divendres de la setmana següent vaig al concert que Piti Elvira (el seu guitarrista) fa...
Band of Horses Infinite arms

Band of Horses. Trobant les arrels

Band of Horses. Infinite arms. Seattle : Brown, 2010 Diuen que els somnis són una representació inconscient dels nostres desitjos i que has d’anar amb compte amb què somies per què es pot fer realitat.  Fa un temps vaig somiar que veia en directe Band of Horses ; en el meu somni, a més, el grup de Seattle obtenia reconeixement massiu arreu del món, i es feia justícia així a aquell grup que vaig descobrir fa uns anys però no gaire gent coneix encara.
Selway, Philip. Familial. Bella Union, 2010

Més enllà de Radiohead

Selway, Philip. Familial Bella Union, 2010 Per a qui no el conegui, Phil Selway és el bateria de Radiohead, grup al què pertany des de mitjans dels 80, i a priori pel lloc que ocupa al grup i per ser el membre menys conegut (comparat amb Thom Yorke, cantant o John Greenwood, guitarrista, que fa temps que fan excursions musicals fora del grup) és l’últim de qui esperaries disc en solitari i, de fet, ell mateix ha comentat alguna vegada la sorpresa  que per ell va ser de decidir-se a escriure les seves pròpies cançons i cantar-les. I quina sorpresa!!!