Sfar, Joann
El Vampir va a l’escola
Barcelona [etc.] : Alfaguara, 2005

“A la casa vella era una nit com qualsevol altra. Els morts sortien endiumenjats de les seves tombes. Les teteres ballaven amb les tauletes, i els fantasmes marcaven el ritme amb les seves cadenes” .

Així comença la primera aventura d’un peculiar vampir que, avorrit d’estar-se a casa, decideix anar a escola acompanyat del seu gos Fantomàquet. Però com que només pot sortir durant la nit, es troba l’escola buida. Malgrat això, aconsegueix conèixer en Miquel intercanviant missatges en una de les llibretes de l’aula. En Miquel és un nen orfe amb qui fa amistat des del primer instant. A partir d’aquí, els dos vailets es converteixen en companys inseparables i viuen plegats un munt d’històries fantàstiques.

El vampir va a l’escola és el primer còmic d’una petita col·lecció de set títols de molt d’èxit a França, tot i que a casa nostra només se n’han publicat els tres primers: El vampir va a l’escola, Pequeño vampiro hace Kung-Fu! i Vampir i la societat protectora de gossos.

Per qui encara no conegui aquests personatges, potser és necessària una petita advertència: Aquests còmics no són aptes per a pares hipertensos! Estan farcits de temes “espinosos”, d’aquells que fan pensar als nens i suar tinta als grans quan han de contestar les seves preguntes: morts, fantasmes, religió, amistat…
Però com molt bé diuen a l’editorial MediaVaca, “el cerebro de los niños no es un vegetal, ni siquiera una flor hermosa: es un animal salvaje que permanentemente necesita alimentarse”.

Pel que fa a l’autor, el polifacètic Joann Sfar, us en faré cinc cèntims. Considerat un dels més interessants i originals creadors francesos, amb estudis de filosofia i belles arts, comença la seva prolífica carrera a mitjans dels anys 90 amb Les aventures D’Ossour Hyrsidoux. Es defineix a ell mateix com una persona inquieta i interessada en nombrosos i variats temes. Així, en la seva obra aborda, per exemple, la Grècia clàssica amb Socrate le demi chien (Sòcrates el semi-gos), la Palestina durant l’ocupació romana amb Les olives noires (Les olives negres) o l’Anglaterra victoriana amb Profeseur Bell (El professor Bell).

Tant el seu dibuix de línia clara com les històries que explica s’allunyen dels cànons més clàssics de l’escola franco-belga, creant un segell propi de la casa, un univers carregat de fantasia, gossos filòsofs, bruixeria, humor negre, fantasmes…

L’any 2010 també inicia la seva carrera com a director de cinema amb dos projectes: Serge Gainsbourg, vie héroïque, biopic sobre el cantant Serge Gainsbourg, i portant a la pantalla la seva obra Le chat du Rabbin (El gat del rabí).

Per qui vulgui aprofundir una mica més, us recomano una entrevista que li van fer al bloc entrecomics.

També podeu trobar a les biblioteques un altre còmic infantil del mateix autor: Sardina del espacio.

 
Provablement veurem les aventures del petit vampir, que ja han estan adaptades a dibuixos animats, en 3D a finals del 2013.