Burton, Tim. Big fish
Madrid: El País, 2007

Des de ben petits ens agrada parar l’orella per sentir els adults com ens  narren històries. Un conte de bona nit a l’hora d’anar a dormir quan som infants, o quan esdevenim més grans, gaudim el relat de viatge o l’anècdota viscuda d’un amic al voltant d’una taula.

Justament, el paper clau de la narració és l’eix principal de la pel·lícula Big fish dirigida per Tim Burton (Burbank, California, 1958) basada en la novel·la Un pez gordo: una novela de dimensiones míticas escrita per Daniel Wallace.

La història de la pel·lícula gira entorn de la relació entre un pare i un fill. Aquesta relació s’ha anat refredant al llarg del temps. En conèixer la malaltia del seu pare, el fill torna a la llar familiar per estar en els darrers instants de vida amb el seu progenitor. Durant la seva estada, reviurà totes les històries que li ha narrat al llarg de tota la seva infantesa. Aquestes històries conviuen entre la ficció i la realitat. Podem trobar des de dues germanes asiàtiques siameses, un mestre de cerimònies d’un circ amb un secret especial, sirenes fins a  una autèntica bruixa!!!

No es pot imaginar aquesta pel·lícula sense l’estil característic del director Tim Burton, ja que domina l’art de combinar la realitat i ficció en un relat cinematogràfic, sovint algunes escenes semblen veritables contes infantils. Justament, per aquest estil, la pel·lícula té punts en comú amb un altre conte del director, Eduardo manoestijeras.

La pel·lícula està interpretada per Albert Finney, Ewan McGregor, Billy Crudrup, Jessica Lange, Helena Bonham Carter, Marion Cotillard, Danny DeVito, entre d’altres.

Del repartiment, sobresurten els talents interpretatius d’Albert Finney i Ewan McGregor, tampoc és casual, ja que ambdós actors interpreten el mateix personatge, Edward Bloom.

S’ha de destacar el magnífic guió de John August, que ha escrit altres pel·lícules del director com: Charlie y la fábrica de chocolate, La novia cadáver, Sombras tenebrosas i Frankenweenie.

També cal mencionar la banda sonora de la pel·lícula del compositor habitual del director, Danny Elfman, que dota al llargmetratge d’una gran bellesa musical.

La pel·lícula va rebre quatre candidatures als Globus d’or: millor comèdia o musical, millor actor secundari (Albert Finney), millor banda sonora i millor cançó original, set candidatures als premis Bafta de l’Acadèmia britànica de cinema.

Però, incomprensiblement, només va rebre una candidatura a l’Òscar, millor banda sonora per a Danny Elfman.

Gaudiu d’una bona història on es combina realitat i ficció!!!