Chocolat - Lasse Hallström

Chocolat - Lasse HallströmHallström, Lasse. Chocolat. Barcelona: Buena Vista, cop. 2008

Vianne i la seva filla Anouk arriben, guiades pel vent del nord, a un poble petit i conservador de la campinya francesa. Allà s’instal·laran i obriran una xocolateria just en el temps de la quaresma. L’ultraconservador alcalde del poble s’ho prendrà com una ofensa personal i farà tots els possibles per aconseguir que la resta de veïns facin boicot a la Vianne i el seu negoci, i així hagi de tancar-lo i abandonar el poble. Però l’alcalde no compta amb dues coses: el poder de seducció de la Vianne i les sensacions que provoca la ingesta de les seves xocolates.

Aquesta vegada el suec Lasse Hallström, director entre d’altres de ¿A quien ama Gilbert Grape? o Las normas de la casa de la sidra, ens  regala un conte de fades.

Chocolat és una pel·lícula senzilla, sense pretensions, d’aquelles que no importa no veure però que si la veus et deixa un molt bon gust perquè resulta deliciosa.

Els dolços de la Vianne tenen poders màgics i són una eina per resoldre problemes. Proporciona a tots aquells que s’atreveixen a provar-los una força desconeguda que els aboca a fer front a tot allò que els fa infeliços, a més de proporcionar una sensació molt agradable.

Font: santvalentin.org

Chocolat tracta de la llibertat, de l’atreviment, d’obrir la ment a noves experiències, de valorar la pròpia personalitat, deixar enrere les pors i reaccionar davant del domini dels més poderosos. Sota la capa de la humilitat dels contes, la cinta amaga una atmosfera asfixiant dominada per la intolerància i el conservadorisme representats a través d’uns personatges estereotipats, ben definits i fins i tot amb tocs de caricatura.

La pel·lícula va estar nominada als Bafta, els Globus d’Or i els Òscars, i va guanyar alguns premis en festivals menys importants. Carlos Boyero va dir d’ella que era “Deliciosa, con el aroma de un cuento de hadas” i això ja és tota una garantia. A més, a les fans de Jonnhy Depp els encantarà veure’l perquè, com diríem col·loquialment, en aquesta pel·lícula te el guapo subido.

11 Comments

  1. Bona tarda,

    Jo em vaig llegir el llibre i era ben bé com un conte de fades.
    La delicadesa i l’ànima d’aquesta pastissera-xocolatera et sorpren, com una fada bona, aterra per art de màgia per trencar el malefici d’un poble ennuvolat per l’avorriment i els poder esclesial que tot ho amarga

  2. Bona recomanació Meggie!
    Una de les pel·lícules més bones que he vist d’aquest director… Em va agradar molt la Juliette Binoche i el Johnny Depp, que vols que et digui, per a mi, té el “guapo subido” sempre…

  3. He rigut molt amb el “guapo subido” ja ja ja
    Bona recomanació, és una bona pel·lícula per veure per Nadal, molt positiva.

  4. Enamora. Ahora tengo ganas de leer la novela de Joanne Harris para ver si transmite el mismo encanto que la película. Como siempre ocurre, será mucho mejor leerlo que verlo.

  5. Vaig veure la pel·lícula fa molts anys i em va agradar molt. No sabia que havia un llibre, m’ho apunto a la llista de llibres pendents. Sobre tot amb la descripció de la Marta del llibre donen ganes de llegir-lo per aquestes festes.

  6. És una d’aquelles pelis que quan acaben et deixem amb un somriure als llavis… i moltes ganes de menjar xocolata!
    M’encanta l’aire de conte de fades que té la història i, si el Johnny Depp, está amb el “guapo subido”

  7. SI NO ES TAN DIFÍCIL ENCONTRAR PEQUEÑAS GRANDES SATISFACCIONES, DE PRONTO SOMOS NOSOTROS LOS QUE NOS NEGAMOS A VERLAS. DIGO, ADEMÁS QUIÉN RESISTE EL PLACER DE UN BUEN CHOCOLATE Y UNA HISTORIA BIEN CONTADA COMO ESTA.

  8. Aquesta pel.lícula pot ser molt interessant, em vaig llegir el llibre i em va encantar, desitjo que la pel´lícula també.

  9. Bon dia,

    Felicitats per la recomanació, és una pel·licula amb molta màgia. Sembla un conte de fades.

    El que més em va agradar és el contrast que hi ha entre l’ambient que crea la Juie al seu negoci (pau, paler, transparència, simplicitat, amor, cordialitat, complicitat, libertat, exotisme, etc., amb la rigidesa, l’embeja, l’odi, la represió, el desamor, la traició, etc. que el poble ofereix. Em va semblar molt maco com al final es demostra que en el fons uns no som tant diferents als altres i que un bon grau de comprensió sempre va bé.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.