Dieguito el Cigala. Cigala & Tango. Buenos Aires. Madrid: El País, DL 2010

Diego el Cigala ha fet un disc de tangos, em van dir. Havent sentit l’artista en altres treballs, vaig sentir una gran curiositat. La curiositat d’algú que estima les barreges culturals i artístiques.

Cigala & Tango es gravà al teatre Gran Rex del carrer Corrientes de Buenos Aires. Allà, tant a prop de l’Obelisco, al centre neuràlgic “de lo porteño”, Diego el Cigala es va atrevir a fer-ho. I la seva gosadia va ser aprovada, aplaudida, ovacionada amb bogeria per un teatre ple de gom a gom.

I sí, sentint el disc una vegada i una altra, et preguntes quina mena de geni és Diego el Cigala que pot barrejar, millor dit, aflamencar el tango, fer d’aquesta barreja quelcom essencial i únic sense deixar de ser flamenc, sense deixar de ser tango.

Va escollir cançons que fan mal, que toquen el cor, que són “petites tragèdies humanes que només es canten en un escenari o s’expliquen al cambrer que està a l’altra banda del barra”.

Perquè el flamenc i el tango són “músicas nocturnas, pendencieras, de fatigas… Sus letras tienen tragedias, amor desamor, nostalgias…” Són músiques que tenen en comú la passió. La passió és el cor que les fa bategar i que les fa úniques.

Per tot això i perquè el Cigala té “una voz de caramelo que derrama el corazón en lo que canta” segons va dir un altre mestre, Paco de Lucía, aquest treball ha tingut un èxit rotund i internacional: premi Grammy llatí al millor àlbum de tango de l’any 2011, sentenciat com un dels concerts més memorables de l’any per Ben Ratlif, crític musical del “The New York Times”.

I no vull deixar de recordar els grans músics que l’acompanyen. Són tan immensos com Diego. Els argentins, grans del tango com el bandoneonista Néstor Marconi, el violinista Pablo Agri, el violoncel de Diego Sánchez i la guitarra criolla de Juanjo Domínguez. La banda flamenca d’el Cigala: Diego el Morao a la guitarra flamenca, Yelsi Heredia al contrabaix, el català “Jumito” Jaume Calabuig al piano, i Sabú Porrina a la percussió.“