Al llarg de les tires que formen Els Eusclaus feliços, i fent ús de la paròdia, Asisko ens desgrana el viatge de Divendres (de nom real Izaskun, que, en euskera, significa “el foc de les brases cobertes amb cendra que el manté viu a baixa temperatura”), un viatge d’autoconeixement de la mà d’altres personatges inventats, provinents de l’Àfrica descolonitzada, per prendre consciència de les actituds de submissió que ha desenvolupat envers l’amo vingut de terres llunyanes.

Tot a la vida és política. El que ens sobta és trobar-nos la política de forma tan explícita a un còmic. O potser no? O potser no estem acostumats a un cert tipus de discurs polític, d’ideologia? Què hi ha que ni tan sols ens qüestionem?

Al cap i a la fi, recordem que una de les gènesis del còmic van ser les tires còmiques als diaris de premsa, i que d’aquí a les tires polítiques només hi ha un pas.

Asisko, des d’una perspectiva nacionalista i molt crítica respecte als Estats espanyol i francès i la seva actuació a Navarra, pren les figures de Robinson Crusoe i de Divendres, desemmascara la visió paternalista i colonitzadora del segle XVIII amb què Daniel Dafoe els va imaginar (i que, implícitament, s’estén fins a l’actualitat), i els fa protagonistes d’una sèrie de tires ¿paròdiques? ¿polítiques? a les que denuncia tot un seguit de pràctiques de dominació i colonització que cerquen el manteniment d’un status quo hereu del concepte d’Estat de la Il·lustració.