Ahora que aún me acuerdo de todo (o casi)… de Romeu

Ahora que aun me acuerdo de todo (o casi) - Romeu

Ahora que aun me acuerdo de todo (o casi) - RomeuRomeu. Ahora que aún me acuerdo de todo (o casi)… Bilbao: Astiberri, 2012

Siguin benvingudes les històries memorialistes d’autors díscols, com ara, la que ens explica Carles Romeu, un dels humoristes gràfics que més presència ha tingut en els mitjans al llarg dels últims 50 anys. En aquesta novel·la gràfica l’autor traça la seva autobiografia tot circulant per revistes, editorials, programes de televisió i molts (masses) hospitals.

Publicat per Astiberri a col·lecció El Sillón orejero, Ahora que aún me acuerdo de todo (o casi)… consta de 200 pàgines plenes de vinyetes que són el viu retrat de l’esperit d’una època i, per tant, de la història d’aquest país. A més, també inclou una interessant i no menys entranyable galeria fotogràfica que il·lustra des de la nostàlgia el llarg recorregut artístic de l’autor. Així ho explica la sinopsi del llibre:

“Romeu és el creador de Miguelito, personatge que va dibuixar per a El País des del naixement del rotatiu en 1976 fins a finals de 2009. Ha col·laborat igualment en Fotogramas, Por favor, Interviu i El Jueves, revista de la qual va ser membre fundador. Els seus dots d’observador irreverent han deixat empremta en més d’una generació. En aquesta ocasió, Romeu ha tornat la seva mirada cap a dins i ens explica la seva vida, plena de les sucoses anècdotes de qui ha viscut els apassionants i problemàtics anys de la transició des de la primera fila (atemptats d’ETA, mort de Franco, els problemes dels dibuixants de premsa a les acaballes del franquisme, les freqüents denúncies per “delictes d’opinió”), i tot això sense oblidar dels seus problemes de salut, que han fet que ell mateix es defineixi com a carn de quiròfan”.

Ahora que aún me acuerdo de todo o casi - Romeu

Ahora que aún me acuerdo de todo o casi - RomeuAquest és un recorregut vital intimíssim, una història personal on la mala salut marca la pauta, i per la qual veiem desfilar innombrables personatges del món de la cultura i la política. Així doncs, trobarem a Perich, Vázquez MontalbánKim. I també a Jordi Pujol, Tierno Galván, Chumy Chúmez, Narcís Serra o Juan Luis Cebrián, entre d’altres. Romeu, l’etern rebel d’educació exquisida, no renuncia a la seva condició d’irreverent ni tan sols quan transcriu la seva pròpia autobiografia, essent la vinyeta final, la que tants problemes li va provocar, un clar reflex del seu esperit.

En definitiva, aquesta és una d’aquelles obres que ens fa recordar que els artistes també són éssers humans. Que tenen amors, mascotes i malalties. Que també pateixen daltabaixos i que necessiten treballar i cobrar per la seva feina, per poder subsistir. Una obra que aprofita aquest intens recorregut vital per enviar-nos un clar missatge: CARPE DIEM.
 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.