Club de lectura literatura, salut i ciència
Conductora: Bibiana Bonmatí
Aquest llibre s’ha llegit en el club de lectura de literatura, salut i ciència de la biblioteca
Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte
Més informació dels clubs de lectura.
L’obra
L’autora parteix de la lectura del diari de Marie Curie després de la mort del seu marit, Pierre Curie que va ser atropellat el 1906. En l’obra, difícilment classificable en un gènere concret, fa un paral·lelisme entre la vida de Curie i la seva pròpia marcada per la pèrdua del seu marit.
És un relat íntim alhora que reflexiona sobre l’època i com va haver de viure Curie, els problemes i dilemes que es va trobar al llarg de la seva trajectòria científica.
Com explica a la seva pàgina oficial: “Son páginas que hablan de la superación del dolor, de las relaciones entre hombres y mujeres, del esplendor del sexo, de la buena muerte y de la bella vida, de la ciencia y de la ignorancia, de la fuerza salvadora de la literatura y de la sabiduría de quienes aprenden a disfrutar de la existencia con plenitud y con ligereza.”
El llibre inclou fotografies i fragments del diari de la científica. D’aquesta manera podem descobrir la dona i la científica, des d’una vessant diferent i poques vegades explicades per una persona que no està directament vinculada al món de la ciència i la recerca.
Montero ens deixa entrar a la seva intimitat, de la mateixa manera que ens obre la intimitat de Curie. La seva prosa està a camí de l’assaig, la narrativa, la biografia o l’autobiografia. Al llarg del text també inclou alguns hashtags: #ambición #hacerloquesedebe #lugardelamujer #culpabilidad (si els busqueu per Instagram moltes de les publicacions que apareixen estan relacionades amb el llibre).
Podria ser un llibre de dol, un diari íntim, llibre de memòries, de relacions de parella… En qualsevol cas, no deixa indiferent.
L’autora
Rosa Montero (Madrid, 1951) Va estudiar periodisme i psicologia. Des de finals de 1976 va treballar de manera exclusiva pel diari El País. El 1978 va guanyar el Premi Món d’Entrevistes, el 1980 el Premi Nacional de Periodisme per a reportatges i articles literaris i el 2005 el Premi de l’Associació de la Premsa de Madrid a tota una vida professional.
Ha publicat les novel·les: Crònica del desamor (1979), La funció Delta (1981), Te trataré como a una reina (1983), Amado Amo (1988), Temblor (1990), Bella y Oscura (1993), La hija del caníbal ( Premio Primavera de Novela en 1997), El corazón del Tártaro (2001), La Loca de la casa (2003), Història del rei transparent (2005), Llàgrimes en la pluja (2011), Llàgrimes en la pluja. Còmic (2011), El peso del corazón (2015), La carn(2016), Els temps de l’odi (2018) i La buena suerte (2020), moltes d’elles guardonades.
En concret l’obra La ridícula idea de no volver a verte (2013) va rebre el Premi de la Crítica de Madrid (2014) i Prix du Livre Robinsonnais 2016 dans la catégorie Romans étrangers de la Bibliothèque du Plessis Robinson.
La seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes, és Doctora Honoris Causa per la Universitat de Puerto Rico i Premi Internacional Columnistes del Món 2014. El 2017 va ser guardonada amb el Premi Nacional de les Lletres.
Font rosamontero.es
Una interessant ressenya. I crida l’atenció tot el que s’esmenta sobre el gènere literari on es podria catalogar l’obra. En prenc nota. Gràcies.
Molt interessant l’article sobre la Marie Curie. Per tenir-ho present. Una dona avançada als seus temps.
Molt interessant!
Molt interessant.
El vaig llegir fa un any o així, i no es dels que més m’ ha agradat de la Montero.
El llibre em va agradar exclusivament per totes les referències que es feien q Marie Curie, vaig aprende molt!
El llibre “la ridícula idea de no volver a verte” el vaig llegir fa 3 o 4 anys, pero no es dels que més m’ ha agradat de la Montero, prefereixo “estampas bostonianas”, que es el llibre amb que vaig descobrir la autora. .
Em sembla molt interessant tot el que es publica de Marie Curie, una dona a tenir en compte per treballar-la a les aules i fer-ne referència el 8 de Març.
el vaig llegir fa anys i no el trobo dels millors de la montero, pero es deixa llegir amb agilitat.