L’obra

L’autora parteix de la lectura del diari de Marie Curie després de la mort del seu marit, Pierre Curie que va ser atropellat el 1906. En l’obra, difícilment classificable en un gènere concret, fa un paral·lelisme entre la vida de Curie i la seva pròpia marcada per la pèrdua del seu marit.

És un relat íntim alhora que reflexiona sobre l’època i com va haver de viure Curie, els problemes i dilemes que es va trobar al llarg de la seva trajectòria científica.

Com explica a la seva pàgina oficial: “Son páginas que hablan de la superación del dolor, de las relaciones entre hombres y mujeres, del esplendor del sexo, de la buena muerte y de la bella vida, de la ciencia y de la ignorancia, de la fuerza salvadora de la literatura y de la sabiduría de quienes aprenden a disfrutar de la existencia con plenitud y con ligereza.”

El llibre inclou fotografies i fragments del diari de la científica. D’aquesta manera podem descobrir la dona i la científica, des d’una vessant diferent i poques vegades explicades per una persona que no està directament vinculada al món de la ciència i la recerca.

Montero ens deixa entrar a la seva intimitat, de la mateixa manera que ens obre la intimitat de Curie. La seva prosa està a camí de l’assaig, la narrativa, la biografia o l’autobiografia. Al llarg del text també inclou alguns hashtags: #ambición #hacerloquesedebe #lugardelamujer #culpabilidad (si els busqueu per Instagram moltes de les publicacions que apareixen estan relacionades amb el llibre).

Podria ser un llibre de dol, un diari íntim, llibre de memòries, de relacions de parella… En qualsevol cas, no deixa indiferent.