Aprofitant que enguany el festival GREC programa l’espectacle Le petit chaperon rouge de Joel Pömmerat, us hem preparat una selecció de caputxetes que personalment crec que responen a l’esperit renovador de Pömmerat envers el personatge de la caputxeta. Hi trobareu caputxetes de diversitat cromàtica i d’altres representades d’una manera que no és l’habitual, la de tota la vida, vaja…
Carmen Segovia ens il·lustra una nova caputxeta...Les creacions de la il·lustradora Carmen Segovia sempre són molt especials. De marcada tendència pictòrica, crea mons onírics on fins i tot els seus personatges sembla que encara siguin somiant. Aquest toc naif sense caure en les cursileries és el que porta al lector d’imatges al món del conte que estem llegint. La seva caputxeta és una proposta innovadora i arriscada a l’hora per les figures tan realistes dels personatges, i l’elecció de varietats cromàtiques fosques per aportar l’element de la por al conte. Una caputxeta agosarada que val la pena llegir amb una proposta més clàssica al costat i veure’n les diferències…
La Caputxeta b/n de la Sarah MoonLa de la Sarah Moon és una caputxeta ben pròpia i original, ja que ens il·lustra el conte per mitjà de les fotografies canviant l’escenari boscós per un d’urbà on els carrers solitaris i tètrics provoquen esgarrifances. La nostra protagonista no és assetjada per un llop que s’hagi perdut a la ciutat sinó per un cotxe llòbrec amb el que la nena ensopega durant el seu trajecte cap a casa de l’àvia. Vés a saber quins perills es poden amagar dins el cotxe…
una meravellosa caputxeta sense mots...I per últim, la versió de l’il·lustrador Juanjo G. Oller que de tant especial com és, s’ha embarcat en una aventura editorial amb Milimbo on podem trobar els contes clàssics de la tradició oral que tots els nens coneixen, com és el cas de la caputxeta, reinterpretats d’una manera ben personal. Així a Y recuerda… no trobem mots, tampoc ens en calen, tots coneixem la història. Així ens podem centrar a llegir les imatges, que mostren personatges a voltes tan grossos que invaeixen les pàgines, d’altres ben esquifits, sense importància. Les il·lustracions són d’una senzillesa només aparent, ja que la senzilla elecció d’un color vol reflectir un estat d’ànim, una sensació o el perill.
A les biblioteques trobaràs:
