Angulo, Eduardo : Julio Verne y la cocina. La vuelta al mundo en 80 recetas. Algaba Ediciones, 2005.
Verdi, Puccini, Falstaff, Fanciulla….Tanta òpera m’ha fet venir gana, i per menjar en temps de crisi, res millor que tornar als clàssics. Els nàufrags del lliure mercat trobarem en aquest llibre sobre Jules Verne no només el seu tradicional vigor aventurer, sinó també receptes d’arreu del món tan contundents que només llegint-les t’estalvien el primer plat.
Ai, un moment… vaig a veure si bull la sopa de cua de cangur…
Bé, de cangur, cangur, la preparen a Els fills del capità Grant, jo l’estic fent de cua de bou (normal, no? Sóc torero), tal com ens recomana l’Eduardo Angulo, autor d’aquest llibre curiós i entretingut. A banda de les curiositats, el llibre ens explica com en el transcurs del segle XIX va néixer la gastronomia moderna, en part gràcies a la millora en el transport, la higiene i la conservació dels aliments i en part a personatges com Auguste Escoffier, que va organitzar cuines, elevar la categoria dels cuiners i modernitzar el servei dels restaurants.
Verne va ser un digne representant de la classe mitjana del seu segle. Tenia cara de bon any era un símbol de l’excel·lència de la vida burgesa i del privilegi de l’abundància. En conseqüència, també els seus personatges mengen, mengen allà on siguin. Mengen sopa de liquen de camí cap al centre de la Terra o rogers a la planxa al Nautilus. Fins i tot es mengen tres plats, postres, te i copeta tot anant cap a la Lluna.
La meva novel·la preferida de Verne és Dos anys de vacances, pot ser que no sigui la millor, però llegir-la a la mateixa edat dels seus joves nàufrags protagonistes, va ser una experiència d’afirmació adolescent que podríem recomanar als d’ara. En aquell moment no vaig parar atenció al que menjaven, però el llibre d’Angulo també fa diverses referències a aquesta novel·la, d’on és especialment recomanable el pastís de garrofa.
Apa, la sopa ja és a punt… Bon appétit!!
Mágradat llegir aquesta novetat de llibre de cuina i també de sapiguer aquest llibre de J.Verne dádolescents que pot ser interessant per recomenar.Gràcies.
Hummmmm! Sorprenent recomanació, Escamillo. Combinar Verne i cuina: bona recepta!Slurps!!!
Escamillo, com sempre una recomanació que sorprèn, enhorabona pel post!
Magnifica recomanació per trobar plats diferents dels tipics llibres de receptes. A mes a mes m’han vingut moltes ganes de llegir Dos anys de vacances, encara que ja no estem a l’adolescencia. Gràcies!