Vinyoli, Joan. Antologia poètica.
Barcelona: Edicions 62, 1999.

La poesia de Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) inicialment influïda pel romanticisme alemany i el simbolisme, evoluciona cap a una concepció existencialista i realista, d’introspecció i coneixement d’un mateix, i s’ofereix intensa i despullada.

Solitari, molt solitari, ja, per això mateix solidari amb tots, conscient que la poesia nascuda de la “puresa” i la profunditat és un bé que “ens exalta, ens consola i ajuda” va deixar escrit a l’epíleg d’un dels seus darrers llibres, Domini màgic.

La seva obra poètica acostuma a dividir-se en dues grans etapes, una primera que comença al 1937 i arriba fins el 1963, i una segona que va de l’any 1970 fins al 1984. Tot i així, és d’una gran coherència i mostra tal unitat que convida a ser llegida de seguit, perfecte per ser antologada.

Aquesta antologia és una de les més exhaustives i representativa que s’hagi fet mai de la poesia de Vinyoli, ja que mostra la seva evolució a través dels diversos registres, símbols, especialment dos, el foc (vida) i l’aigua (mort), aspectes formals tot i ser escrita en vers té un marcat estil narratiu i temes que la conformen.

Uns temes dels quals cal destacar-ne dos, el pas del temps i el relleu de la memòria que tan nítidament reflecteixen aquests versos:

Què som? Tan sols una memòria / d’allò que hem posseït i vàrem perdre, / canvi constant i resignat adéu / al temps que fuig amb pas irreparable.

Cal destacar també que els versos de Vinyoli han estat musicats i interpretats recentment al CD Núria Candela diu Joan Vinyoli, que podeu trobar a les biblioteques de Barcelona.

A més, a continuació podeu conèixer més sobre la biografia, els premis, la bibliografia i els comentaris que s’han fet de l’obra de Vinyoli.