Montellà, Assumpta. La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats. Badalona: Ara LLibres, 2006
La Guerra Civil Espanyola (18 de juliol de 1936 – 1 d’abril de 1939) va ser un conflicte que va esdevenir quan una part de l’exèrcit es va aixecar contra la Segona República Espanyola. Una guerra que fa enfrontar germans i veïns, i que segons el bàndol sublevat va suposar la mort de més de 500.000 persones. El conjunt de pèrdues a Catalunya, entre morts i exiliats, oscil·la entre 130.000 i 150.000. I a aquestes xifres s’haurien d’afegir les víctimes de la repressió durant la postguerra, que va ser brutal.
A principis de l’any 1939, el front de l’Ebre està trencat i el final de la guerra és imminent, milers de republicans fugen cap a França, tant les carreteres de la costa com els camins de muntanya s’omplen de civils que, amb el poc que els queda, intenten escapar. Les poblacions frontereres comencen a veure arribar més i més refugiats i no trigaran a veure’s desbordades. En pocs dies, mig milió de republicans arriben a França.
Les autoritats franceses els dirigiren a la platja d’Argelers, un immens sorral de tres quilòmetres, que aviat es convertirà en un camp de concentració per acollir als refugiats republicans. Més tard s’ocuparia també Sant Cebrià, El Barcarès i Ribesaltes. Les condicions de vida al camp eren lamentables. En mig d’aquesta situació desesperant apareixerà Elisabeth Eidenbenz per donar una mica de pau a les dones embarassades que vivien al camp i veuran en ella i en la maternitat que dirigia una illa de pau en mig de la desesperació.
La Maternitat d’Elna va ser el primer gran treball publicat sobre investigació històrica de l’Assumpta Montellà i pretén ser un homenatge a totes aquelles persones anònimes que van patir les conseqüències de la guerra. El llibre barreja equilibradament la investigació amb els testimonis d’algunes de les dones exiliades i dels seus fills. Comença fent una introducció històrica sobre l’èxode republicà i els camps de concentració per posar en antecedents la creació de la maternitat. A continuació l’autora s’endinsa en descriure com era la vida a la maternitat, com s’organitzaven, d’on treien els recursos i també ens explica com de difícil van ser els últims temps abans de la seva clausura, quan França es trobava ja participant a la Segona Guerra Mundial. Finalment, l’autora comparteix amb el lector l’important testimoni dels fills de les exiliades.
La lectura del llibre es fa en dos dies. És una lectura emotiva, tendra, molt emocionant i tremendament descriptiva. Si la lectura és altament recomanable per aquells a qui els interessi la nostra història més recent, el que realment val la pena, si es té l’ocasió, és assistir a alguna de les xerrades que fa l’autora. Escoltar-la parlar d’aquells dies i del que va suposar la maternitat d’Elna per a les refugiades espanyoles et transporta i emociona fins al punt de resultar realment difícil contenir-se.
Si us interessa el tema, podeu donar un cop d’ull al bloc que gestiona l’Assumpta Montellà i us podeu apuntar a algunes de les sortides que organitza pels escenaris dels fets protagonistes del llibre.
5 Comments
Vaig llegir aquest llibre ja fa uns quants anys i em va agradar moltíssim. Hauria de ser lectura obligatòria a les escoles, per a donar a conèixer les “altres històries” de la postguerra.
Per cert, té un altre llibre que també em va agradar molt: “Contrabandistes de la llibertat”, que parla dels “passadors”, homes i dones que ajudaven a passar refugiats a través de les muntanyes del Pirineu.
Sí, a mi també em va commoure, és sens dubte un llibre important, dels que ens pot fer canviar una mica.
Es un llibre molt recomendable,perqué ens explica com vivien les dones embarassades que van pedre les seus marits durant la Guerra Civil Espanyola que es veuen obligades a fugir a França, una vida que tampoc és molt agradable,i que una dona que les ajuda lis tornen l’esperánça perduda.
Gràcies a Elisabeth Eidenbenz molts nens van salvar la vida. Un exemple de valentia i coratge.
L’Assumpta Montellà s’ha dedicat a recollir el testimoni de les experiències viscudes per tants i tants catalans que van sobreviure a la nostra fatídica guerra civil.
A nivell professional , el seu treball està basat en el rigor de la investigació històrica, però jo destacaria de l’Assumpta el bon tracte i la seva humanitat amb la gent que li ha permès guanyar la confiança per descobrir històries anònimes que possiblement no les haguéssin volgut compartir o recordar mai.
Un altre llibre seu, Pa crosta i molles recull el testimoni de les dones de les Garrigues durant la Guerra civl , us el recomano !