Butlletí de jazz, blues i soul

NÚM. 5 – HIVERN 2021

 

SALT PEANUTS

 

AKINMUSIRE, Ambrose

On the tender spot of every calloused moment
Hilversum : Blue Note Records , [2020]

JAZZ

El 2016 Ambrose Akinmusire va fer un viatge a la seva ciutat natal, Oakland (Califòrnia), on va veure de primera mà els efectes de la ‘gentrification’ o ennobliment experimentat en els darrers anys. Aquest fenomen i el seu impacte en les comunitats negres li va servir d’inspiració per al seu cinquè treball d’estudi. L’innovador trompetista escull el format de quartet amb els músics que l’han acompanyat els darrers anys: el baixista Harish Raghavan, el pianista Sam Harris i Justin Brown a la bateria. El resultat és un àlbum de composicions pròpies amb olor de blues i melancolia en les quals l’emoció guanya a la provocació.

 

DAVIS, Miles

Rubberband
[UK] : Warner Records, [2019]

JAZZ / FUNK / R&B

Per fi veu la llum aquest disc perdut de Miles Davis, posterior a la seva entrada a la discogràfica Warner. Gravat entre octubre de 1985 i gener del 1986, Davis es va apropar als sons del carrer, el funk i la música disco, incorporant guitarra elèctrica, sintetitzadors, congues i veus soul, però l’àlbum no va agradar gens al productor Tommy LiPuma, que es va negar a publicar-lo. Ara podem degustar aquest treball, fruit de les inquietuds del genial trompetista, que inclou a músics com Randy Hall, Mike Stern, Arthur Haynes, Attala Zane Giles, Vince Wilburn Jr., Michael Paulo o Steve Raid i les cantants Ledisi i Medina Johnson.

 

 

LIMBOOS, The

Baia
Barcelona : Penniman Records, [2019]

RHYTHM AND BLUES / SOUL

La banda d’origen gallec i establerta a Madrid encara el seu tercer treball discogràfic assentant-se com a quintet i acabant d’arrodonir el seu estil personal i únic en el panorama estatal. Amb la veu aspra de Roi Fontoira i una instrumentació que inclou guitarres, percussions, saxo i contrabaix, The Limboos beuen de la tradició del Rhythm and blues sureny i el rock-and-roll afegint influències llatines, en el que ells denominen “exotic Rhythm and blues”, per facturar cançons fresques i ritmes ballables.

 

CROSS, Theon

Fyah
[London?] : Gearbox Records Ltd, [2019]

JAZZ / FUSIÓ

De la trepidant escena jazz londinenca ens arriba un altre músic disposat a imprimir el seu segell en l’avantguarda del gènere. Després d’haver compartit escenari amb la banda Sons of Kemet, Cross fa un pas endavant amb el seu debut, Fyah, i ho fa amb un instrument oblidat dins del jazz actual com és la tuba. L’artista d’ascendència caribenya insufla energia a aquest instrument de so baix en composicions versàtils i contemporànies, amb la col·laboració del bateria Moses Boyd i la saxofonista Nubya Garcia.

 

 

KORWAR, Sarathy

More arriving
[Leeds] : Leaf Label Ltd, [2019]

INDOJAZZ CONTEMPORANI / FUSIÓ

Havent nascut als Estats Units, crescut a l’Índia i vivint actualment a Londres ens podem fer una idea de l’interessant univers musical d’aquest percussionista. Les composicions de Korwar parteixen de l’indojazz, amb instrumentació de jazz i clàssica índia, per incorporar cada cop més influències urbanes. Ho veiem clarament en aquest segon treball, gravat durant dos anys i mig entre l’Índia i el Regne Unit, a on trobem sintetitzadors, spoken word de poetes i escriptors com Zia Ahmed i Deepak Unnikrishnan, i una mostra de l’escena rap de Bombai i Nova Delhi amb MC Mawali o Delhi Sultanate. Un crit multicultural en resposta a la divisió del Brexit.

 

HILL, Theo

Reality check
Los Angeles: Posi-Tone Records, [2020]

JAZZ

Reality check és el quart treball d’aquest talentós teclista originari d’Albany, Nova York. Hill fa ús del piano, el Fender Rhodes o els sintetitzadors i compon gairebé la totalitat dels temes de l’àlbum. Un treball on deixa anar la seva imaginació i aprofita amb encert les grans possibilitats d’una banda que integra a joves músics, amb els quals ja ha treballat anteriorment -el bateria Mark Whitfield Jr. i el baixista Rashaan Carter-, i incorpora a més a Joel Ross, un dels vibrafonistes més destacats de l’actualitat.

 

 

 

Con las horas cantadas

SCOTT-HERON, Gil
[Barcelona] : Libros del Kultrum, octubre de 2019

Pensat inicialment com un homenatge al seu amic Stevie Wonder, el desaparegut músic, escriptor i activista va acabar furgant en els seus records i escrivint unes memòries que destaquen majoritàriament pel seu optimisme i lluminositat, tot i la seva complicada trajectòria vital. Una bona oportunitat per redescobrir l’obra i la personalitat d’un artista singular.

 

El pequeño libro de la Black Music

BOURHIS, Hervé; Brüno
Barcelona : Norma editorial, 2019

Els francesos Hervé Bourhis i Brüno ens proposen aquest apassionant recorregut per la història de la música negra nord-americana. Utilitzant el llenguatge del còmic elaboren un relat cronològic d’aquest ampli espectre musical (del blues i el jazz al funk, la música disco o el rap), farcit d’infinitat de dades curioses i anècdotes, amb esperit divulgatiu i sentit de l’humor.

 

BODY AND SOUL

 

 

Hip Harp

ASHBY, Dorothy

JAZZ

Fins a la seva adolescència, Dorothy Jeanne Thompson (1932- 1986), una precoç instrumentista de Detroit, va tocar el piano, el saxofon i el contrabaix, però a principis dels anys cinquanta es va decantar per l’arpa, un instrument poc habitual al món del jazz. D’aquesta manera, Dorothy Ashby, com es va fer conèixer artísticament, té el mèrit d’haver popularitzat l’arpa en un gènere reticent d’entrada al seu ús, per considerar-lo propi de la música clàssica i amb una sonoritat massa etèria.

Un any després del seu debut per la discogràfica Prestige, el 1958 Ashby publicava el seu segon treball Hip Harp. Produït per Bob Weinstock, l’acompanyava en els crèdits de la portada el flautista Frank Wess, habitual de la banda de Count Basie a la dècada dels cinquanta. L’elenc musical el completaven el baixista Herman Wright i el bateria Art Taylor.

Amb una combinació de temes propis (Pawky, Back talk i Jollity) i una revisió d’estàndards, Ashby reivindicava l’arpa com un instrument idoni per al bebop, al nivell del saxofon.

L’arpista i compositora va aconseguir amb els seus següents àlbums -alguns d’ells més orientats al R&B- i el seu treball com a músic d’estudi, cert impacte a l’escena jazzística dels anys seixanta, tot i que també es va centrar en altres projectes com el teatre (el seu marit va fundar la companyia Ashby Players, per a la qual ella componia tota la música).

La reedició que publica ara Essential Jazz Classics inclou l’àlbum del mateix any In a minor groove. Un treball en la mateixa línia del seu antecessor, però en aquesta ocasió amb Roy Haynes a la bateria.

 

 

 

UNFORGETTABLE

AMADEU CASAS

(Barcelona, 1954 – 2020)

El confinament domiciliari ens va privar de la seva darrera visita a la nostra biblioteca. La xerrada en línia Les lletres del blues: la vida cantada va ser l’última vegada que vam poder gaudir de l’ampli coneixement i sensibilitat musical d’aquest gran bluesman català: el passat Sant Esteve ens va deixar a l’edat de seixanta-sis anys. I és que a Biblioteques de Barcelona el recordarem, no només com un magnífic guitarrista, cantant i compositor, sinó també per la seva gran tasca de difusió pedagògica i musical en diferents cicles i activitats al llarg d’aquests anys.

Nascut a Barcelona i llicenciat en Belles Arts, Amadeu Casas aviat es va dedicar al món de la música, demostrant una gran habilitat amb les sis cordes i especialment amb el dobro (guitarra acústica de caixa metàl·lica). La seva dilatada trajectòria compta amb multitud de col·laboracions, projectes paral·lels i una carrera en solitari que, des de diferents vessants -de l’acústic a l’elèctric, passant pel swing i el jazz -, sempre ha pivotat al voltant del gènere blues.

A principis dels anys noranta ja va començar a fer-se un nom en l’escena blues catalana amb la banda Blues Reunion. A aquella formació primerenca compartia escenari amb Víctor Uris, Montserrat Pratdesaba (Big Mama), August Tharrats, Santi Ursul i Caspar St. Charles. La química amb Big Mama va ser immediata i tornarien a coincidir amb la banda The Blues Messengers, a més d’editar un àlbum conjunt amb el mallorquí Víctor Uris (El blues de la inflació, 1994).
August Tharrats i altres músics habituals del seu entorn, com Francesc Capella, Aldo Munari i Dani Nel·lo, el van acompanyar en la gravació del seu debut en solitari Blues a go-go, el 1997. El disc incloïa composicions pròpies, tant instrumentals com cantades en català, amb l’ajuda en les lletres de la seva companya i poeta Josefina Llargués. Això seria una constant en els seus següents treballs, on també hi col·laboren multitud d’artistes com Raynald Colom, Llibert Fortuny, Gorka Benítez, Nono Fernández o Roger Mas.

El 2013 emprèn un dels seus projectes més curiosos, Lo Gaiter de la Muga, on musica poemes de l’autor empordanès Carles Fages de Climent. A més de Pascal Comelade, Enric Casasses o Elena Gadel, hi participava un altre músic amb el qual va tenir una forta vinculació personal i professional: el guitarrista i cantautor Quico Pi de la Serra.

Els darrers anys es va enfilar per la senda del blues-rock, amb gravacions en directe com Early blues moods (2015), acompanyat de la cantant barcelonina Myriam Swanson, o el seu homenatge a B.B. King, The king is gone (2016). Els últims projectes en els quals estava immers són el proper disc de la cantautora ebrenca Montse Castellà i la producció del debut discogràfic de la seva filla Erxart Casas. La seva empremta en l’escena blues del nostre país serà eterna.

 

Discografia seleccionada:

 

 

Blues a go-go

(1997)

 

 

Blue machine

(2007)

 

The King is gone

(2016)

 

 

IN THE MOOD

Una selecció de grans figures clàssiques del jazz vocal i cantants que van destacar en aquest gènere.

 

Al perfil Spotify de la biblioteca també trobareu la playlist dedicada a aquest número del butlletí Eh La Bas!

 

 

ON THE ROAD AGAIN

 

Festival Blues & Ritmes 2021

Badalona. Del 19 al 28 de març

Torna el Blues & Ritmes, un dels cicles musicals més atractius de l’Estat, després de l’obligada cancel·lació la temporada anterior. Del 19 al 28 de març desfilaran per dos escenaris badalonins – el Teatre Zorrilla i el Teatre Margarida Xirgu – reconeguts artistes influenciats pel blues i la música d’arrels nord-americana, com el músic de Michigan Luke Winslow-King, el bluesman britànic Ian Siegal, l’artista californiana Jesca Hoop, la personalíssima veu del Sàhara Occidental Aziza Brahim i la cantautora vigatana Joana Serrat acompanyada per la banda The Great Canyoners.

Més informació: www.bluesiritmes.cat

 

Dibuixos: David Pla

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.