A El arte de volar, Antonio Altarriba, com a guionista, i Kim, com a dibuixant, ens ofereixen aquesta commovedora història biogràfica sobre la vida del pare del primer.
Partint d’un fet real, el suïcidi d’Antonio Altarriba (pare), els autors mostren el recorregut vital del protagonista, des de la infància a un poble de Saragossa fins a la mort en una residència de gent gran a La Rioja, a principis del present segle.
Enmig, la rebel·lia per a sortir d’un entorn rural miserable degut a la falta d’educació de les classes camperoles; el despertar de l’adolescència i les inquietuds personal; la sortida del poble per anar a la capital, Saragossa a buscar-se la vida i la formació de l’esperit crític i la consciència política; la lluita a la Guerra Civil, i el descobriment del bo i del dolent de l’ésser humà: la solidaritat entre un grup d’amics milicians i les revenges personals de qui tenia el poder; la derrota i la retirada cap França, els camps de reclusió i les companyies de treball, la decepció i el maltractament de les democràcies burgeses amb els lluitadors antifeixistes, i la continuació de la lluita contra el feixisme a la Resistència francesa contra els alemanys fins el fi de la Segona Guerra Mundial; i finalment el retorn a l’Espanya franquista, la renuncia a la pròpia ideologia per a acceptar l’amargor de l’exili interior, la cruesa de la derrota psicològica y social d’un personatge finalment arrossegat per les circumstàncies fins al període de vellesa, i finalment el suïcidi…
El còmic ens ofereix un recorregut per la història espanyola recent, des de l’adveniment de la república fins a la instauració de la democràcia monàrquica. Una crònica sentimental dels derrotats, dels invisibles, del poble que lluità per a poder sobreviure, per a poder creure en un món millor. Un relat del silenci i l’oblit que s’autoinfligiren per a poder sobreviure, del silenci i l’oblit al que els arraconà la Història d’aquest país per a poder tancar en fals una ferida que encara està oberta en moltes fosses comunes.
Aquesta obra, Premio Nacional de Cómic 2010, ha estat considerada un dels cims de la historieta espanyola. Pel guió i l’exposició argumental d’Altarriba, molt ben estructurada, que inclou diferents nivells narratius aprofitant amb mestria les possibilitats del còmic mentre juga amb diferents plans, reals i onírics; pel variat i poblat conjunt de personatges definits amb habilitat per a representar un relat complex d’esperança, violència, esforços, frustracions i mediocritats, sense perdre en cap moment la humanitat i l’humor; i pels dibuixos de Kim, que interpreta amb senzillesa i tècnica depurada els textos del guió, dominant el registre expressiu dels personatges per a balancejar-se, com i quan ho requereix el text entre el drama tràgic i l’humor irònic. Un còmic que et commourà i trasbalsarà!!
5 Comments
Són moltes, les petites històries com aquesta, que cal fer públiques. Un article que convida a llegir i mirar el còmic.
Un altre testimoni per a la recuperació de la memòria històrica. Moltes gràcies per a la recomanació!
Molt interessant per fer visibles les històries personals que ens ajuden a conèixer la història
Ara més que mai és important recordar tot el mal que va fer i fa el franquisme. Molt bona recomanació.
Vaig llegir aquesta novel·la gràfica d’una sentada i no vaig poder evitar que se’m humitegeixin els ulls . Molt recomanable