Azul oscuro casi negro

Azul oscuro casi negroSánchez Arévalo, Daniel
Azul oscuro casi negro

Madrid : Sogepaq, DL 2006

No sóc una gran fan de les pel·lícules espanyoles, però de tant en tant, quan trobo alguna petita joia, com aquesta, no puc deixar de recomanar-la a tothom. És una llàstima que, tot i guanyar tres premis Goya, passés una mica desapercebuda pels nostres cines.

Azul oscuro casi negro és una pel·lícula molt centrada en els personatges, on tots tenen històries personals i originals, un drama que gira al voltant de l’amor i el sexe, amb alguns tocs d’humor, on els protagonistes, sobretot els masculins, fan unes brillants actuacions.

A la pel·lícula el color blau fosc, quasi negre, representa moltes coses: un estat d’ànim, un futur incert, però que es pot arribar a canviar, … o no?

Font: Filmaffinity

Jorge (Quim Gutiérrez) és porter, però no de futbol, sinó d’un edifici, i ha heretat aquesta feina del seu pare, Andrés (Héctor Colomé), després que quedés invàlid per un infart cerebral. Els últims anys s’ha esforçat per  fer bé la seva feina, tot i que no li agrada, ha cuidat del seu pare i ha estudiat una carrera, ara ha arribat el moment de canviar de feina, i de vida, tot i que no és fàcil.

Font: Filmaffinity

A través del seu germà Antonio (Antonio de la Torre), que està a la presó, coneix a Paula (Marta Etura), una reclusa, amb qui començarà una estranya relació, això farà que es reveli contra el seu destí, que deixi de preocupar-se per tot i tothom i comenci a pensar en el que ell desitja. Al mateix temps, el seu millor amic, Sean (Raúl Arévalo), descobreix la homosexualitat del seu pare i intenta assumir la seva.

La pel·lícula descriu molt bé la psicologia dels dos germans, els personatges principals, totalment antagònics: Jorge, el petit, amb greus problemes d’autoestima i comunicació, i Antonio, el gran, amb una gran autoestima i cap remordiment pel què fa o a qui afecten els seus actes.

Font: rtv.es

Azul oscuro casi negro va ser el primer llargmetratge del director,  Daniel Sánchez Arévalo, guionista profesional des de 1993 i que ha treballat en sèries de televisió tant conegudes com Farmacia de guardia o Hospital Central. Ha rebut més molts premis pels seus curtmetratges, incloent una nominació als premis Goya, uns presentació als Oscar i la presència a la Mostra de Venècia. Amb la seva primera pel·lícula, va guanyar 3 premis Goya: a la millor direcció novella, al millor actor de repartiment (Antonio de la Torre) i al millor actor de revelació (Quim Gutiérrez). Al 2009 va estrenar Gordos, que va ser candidata a representar Espanya als Oscar 2009, tot i que al final va ser Los girasoles ciegos la pel·lícula que va ser presentada. Al 2011 va estrenar Primos.

Font: elpais.es

Quim Gutiérrez, el protagonista i la gran revelació de la pel·lícula, és conegut a casa nostra per haver-se fet gran a les sèries de televisió catalanes, com Poblenou o El cor de la ciutat.  Amb aquesta pel·lícula va guanyar el Goya com a “Millor actor revelació” i el Sant Jordi com a “Millor actor en pel·lícula espanyola”. Va tornar a treballar amb el director Daniel Sánchez Arévalo a la pel·lícula Primos (2011).

La banda sonora, creada per Pascal Gaine, no és la protagonista, passa desapercebuda a la pel·lícula, però és la responsable d’unir totes les històries i fer-les veure com una única i homogènia.

14 Comments

  1. Jo si que sóc fan del cinema espanyol i aquesta és una peli fantàstica. Del millor que s’ha fet en els últims anys. Jo no crec que hagi passat gaire desapercebuda, de fet tothom que jo conec que l’ha vist pensa que és una molt bona pel·lícula. Jo la recomano a tothom.

    • Doncs me n’alegro que la meva percepció estigui equivocadaMeggie, perquè quan parlo d’aquesta pel·lícula molta gent em mira amb cara de “De què m’estàs parlant???”

  2. Jo es que sóc molt fant del Daniel Sánchez Arévalo i dels seus actors, especialment del Quim Gutierrez i del Raúl Arévalo, i practicament “obligo” a tothom a veure les seves pelis així que igual sóc que els faig bastant propaganda. O igual és que el cinema espanyol encara no disposa del prestigi que hauria de tenir perquè la gent es resisteix a prendre-se’l seriosament. És una opinió personal, es clar.

  3. Jo vaig veure aquesta peli per casualitat i em va encantar… La història és magnífica, i com tu dius Creta, és una peli de personatges. Com al Quim Ruiz ja el coneixia pel seu treball a TV3, em va sorprendre molt i molt en Raúl Arévalo… Totalment recomanable, estic d’acord.

  4. veño aquí por vez primeira e atopo un bo lugar para quedar, permitídeme unha recomendación tamén de cine español, una xoia de película, bueno, dúas, a primeira “El cielo gira” de Mercedes Álvarez, preciosérrima, a outra, unha estrea que non hai que perder “De tu ventana a la mía” de Paula Ortiz. Parabéns por este espacio.

  5. M’encanta que hagueu fet una entrada dedicada a aquesta pel.lícula, perque és fantàstic veure com es pot fer cinema espanyol, tractant temes propers i alhora fer-ho amb sensibilitat sense caure en un drama cru (encara que el tema es presta a fer-ho). Imprescindible el treball de la Marta Etura: contingut i ple de matissos. Una pel.licula totalment recomanable.

  6. Pensava que havia de fer un comentari de Pere Calders i la seva obra Antaviana pero veig que això va de un altre tema.

  7. És una pelicula recomendable,perqué els seus protagonistes han de enfrontar-se a canvis molt grans en les seves vides i aquest canvis al faran caviar la seva personalitat.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.