Weisman, Alan. El Mundo sin nosotros. Barcelona: Debate, 2007

“Usted replicará que la realidad no tiene la menor obligación de ser interesante. Yo le replicaré que la realidad puede prescindir de esa obligación, pero no las hipótesis”.

Jorge Luis Borges, La muerte y la brújula

Si escolteu a un apocalíptic dir que estem matant el planeta, no el cregueu! Perquè el planeta seguirà vivint tan feliç sense nosaltres. En realitat, a qui estem matant és a nosaltres mateixos.

El llibre d’Alan Weisman deixa patent el desafortunat impacte de l’home sobre la terra, la poca perdurabilitat de les enormes infraestructures i sobretot, l’obstinació de la vida per regenerar-se. Què passaria si els éssers humans desapareguéssim sobtadament de la terra, és l’original hipòtesi de la qual parteix l’autor.

Per respondre aquesta qüestió, ha visitat llocs clau del planeta on, per determinades circumstàncies, l’impacte causat per la presència de l’home ha desaparegut. Weisman s’ha fixat en Txernòbil, on després de la tragèdia nuclear la flora i la fauna s’està recuperant. També ha visitat una franja de terra d’uns cinc quilòmetres que existeix entre Corea del Nord i Corea del Sud on, des de fa 50 anys no hi viu ningú i que ha servit de refugi per a l’os negre asiàtic i altres espècies en perill d’extinció. I ens parla del bosc Bialowieza, 200.000 hectàrees entre Polònia i Bielorrúsia, últim fragment que queda en Europa de bosc primitiu i una de les més grans reserves naturals del planeta.

A les guardes del llibre trobem una línia cronològica on es resumeix un viatge apassionant que comença als dos primers dies de la nostra desaparició i arriba fins a l’eternitat, detallant els canvis que es produiran fins cinc mil milions d’anys després de la nostra existència.

En la narració d’aquesta hipòtesi de futur, Weisman ens obsequia amb paisatges fabulosos com ara el dels arbres que trenquen l’asfalt de la ciutat i creixen a l’interior dels edificis. Escenaris tan interessants com el d’una ciutat de Nova York abandonada, ferotgement atractiva on al segon dia sense la nostra presència ja s’inunda el metro.

També trobem sorpreses pels animals: gats que es converteixen en depredadors, ocells invasors, plagues de rates que desapareixen sense la presència de l’home i animals de granja que serviran de banquet per a les feres.

I no només això, perquè també se’ns mostren petjades humanes de llarg recorregut com els residus d’ones de ràdio que continuaran el seu viatge quan el planeta ja no existeixi.

En aquest món sense nosaltres la natura recupera el territori que l’hi hem pres però, a causa de la nostra intervenció, es tracta d’una natura molt diferent de la que va existir en un principi.

Malauradament, els records més permanents que els humans deixaríem del nostre pas serien els residus nuclears, els plàstics indestructibles i la contaminació. Una trista i pèssima herència que portaria problemes als éssers vius que quedessin darrere nostre.

L’autor aconsegueix fer-nos reflexionar sobre els canvis que estem produint a la biosfera amb aquesta narració tant enginyosa com inspiradora, un conte fantàstic on els monstres som els homes.