Arthur Rimbaud
Zweig, Stefan. Las hermanas. Barcelona : Acantilado, 2011
Protagonitzat per dues germanes bessones, aquest relat esdevé una reflexió moral, una paràbola simpàtica de la vida -el subtítol conte drolatique ja ens avisa- però amb un to didàctic que li recorda al lector lo prima que sovint és la línia entre la virtut i el vici.
Helena i Sophia -noms mitològics que simbolitzen la passió i la sensualitat l’un, la bondat i l’honor l’altre- van heretar la bellesa de la seva mare i l’ambició i competitivitat del seu pare. I aquestes són les dues constants que les separaran, les faran seguir camins oposats, i que les tornaran a unir al moment del desenllaç del relat, una unió sorprenent fruit del doble joc de la moral i la picaresca.
Amb Las hermanas Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petropolis, 1942), autor de múltiples novel·les, relats, assaigs i biografies, torna a crear una magnífica història amb el seu mestratge habitual, fruit d’un ús subtil i envejable del vocabulari, sempre utilitzant les paraules justes, i d’una intensitat emocional i psicològica que impregna a cadascú dels seus relats fent les delícies dels seus lectors.
Uns relats que molts d’ells els trobareu a la col·lecció Cuadernos del Acantilado de l’editorial Acantilado, segell que escull minuciosament els títols a publicar, sent així tota una garantia de bona literatura. A banda dels relats Viaje al pasado, Mendel el de los libros o ¿Fue él? de Stefan Zweig, també us recomano d’altres com La tormenta de nieve de Tolstoi, Las tinieblas i Los espectros d’Andrejev, La sección d’Ádám Bodor i La historia del buen viejo y la bella muchacha d’Italo Svevo, autors potser no tan coneguts pel gran públic però que esdevenen tota una descoberta després de la seva lectura.
5 Comments
També em va agradar molt ‘Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona’.
I tant, Mercè, a mi també em va agradar molt. Altres relats seus que em van agradar i recomano són ‘Los ojos del hermano eterno’, ‘Miedo’, ‘Carta de una desconocida’ i ‘Leporella’. Ara que venen unes petites vacances és un bon moment per llegir aquestes meravelloses històries.
Molt interessant el senyor Zweig, si senyors. M’apunto a les 24 hores a la vida d’una dona i a Carta d’una desconeguda, de la que van fer una bona peli el 1948 (Max Ophuls, que també va fer una bona adaptació al cinema de La Ronda de Schnitzler, de Werther i de contes de Maupassant).
Felicitats per la ressenya, l’has brodat! els llibres de Zweig són petites joies per col·leccionar i rellegir de tant en tant. I el que sorprèn és que pugui dir tant en novel·les tan curtes.
Sembla un llibre molt interessant,perquè ens relata com dues persones que tenen la mateixa sang tenen personalitats diferenmts que las acaben separant i que temps desprès el destì les acabaran reunir-les de nou.