‘Once’ dirigida per John Carney

“Ningú escriu una cançó així si no segueix patint encara. Canta-li , i ella tornarà”

MARKETA

Quantes vegades trobes l’amor de la teva vida?

No és pregunta fàcil de contestar, estaràs d’acord amb mi. Ens la planteja el cartell d’aquesta senzilla, meravellosa història, plena de música, de sentiments i de tendresa. En aquests dies de distanciament social, si tries Once trobaràs una obra càlida i propera, que et tocarà el cor a mans plenes, tret que siguis família de C3PO.  Aquest és un conte sobre persones que creen música, i que en el procés, també fan néixer l’amor. És la marca de fàbrica de John Carney, director de cinema dublinès. El seu nom probablement no et soni, a no ser que ja hagis viscut el plaer amb algun capítol de la seva trilogia: Once (2007) + Begin Again (2012) + Sing Street (2016). Després de revelar-se i emocionar tot el planeta amb la primera, Hollywood li va llençar el ganxo per a rodar la segona. Allà va convertir la versàtil Keira Knightley en una tros de cantant, i envoltant-la de Mark Ruffallo (candidat sòlid a millor actor USA de l’actualitat) i del cantant de Maroon5 (en metamorfosi inversa de solista a actor) va tornar a entregar-nos una peça de cinema vital i plena de llum. El 2016 tornà a casa, al seu estimat Dublin. Allà mira cap enrere, quan ell era nen i adolescent als anys 80, i fa el hat-trick de miracles artístics: de bell nou ens fa enamorar d’uns personatges que sentim nostres.

Puja a aquest vaixell que s’enfonsa, i porta’l cap a casa: encara hi som a temps”: És un vers que ja només llegit conté bellesa. I és possible que et passi el que a mi: ets una persona que estima profundament la música, tot i no tenir el talent per a crear-la. Doncs sàpigues que, un dels regals que et donarà ONCE és ser testimoni@ direct@ de com unes paraules es converteixen en melodia, i com la melodia floreix en una cançó.  Ho faràs de la mà d’ una noia i un noi sense nom (el film no els arriba a batejar mai) però que tenen el rostre de dos músics de la vida real:  Marketa Irglova i Glenn Hansard. Són ànimes de carrer: allà es trobaran i amb ell@s et portaran…

De vegades, potser només una, els somnis se’t compleixen. Aquella cançó que veuràs néixer aquí, primer va creuar l’Atlàntic, després Amèrica d’est a oest, i aterrà a la cerimònia dels Òscars. I sí, va guanyar el petit noi daurat. Llavors succeí un fet inèdit: Marketa i Glenn pugen a l’escenari, John Travolta els hi lliura i Glenn parla primer. Però quan Marketa és a punt de començar, la música de “ja s’ha acabat el vostre temps” la fa marxar sense paraula. La platea de Hollywood es queixa, s’indigna. Minuts després, Marketa retorna a l’escenari i parla. Ovació estel·lar i sentida.

Ara que les sèries triguen hores i hores, i fins i tot dies en explicar-se, aquí et deixo una joia preciosa que dura només 79 minuts. La van rodar amb dues humils handycams, en només vint-i-un dies (el temps de crear un hàbit, o una addicció) i amb uns curtíssims 100mil dòlars. Crear tanta veritat, tal emoció autèntica, amb tan pocs mitjans és un increïble truc de Màgia. La van fer.

Carney, John

Madrid: Avalon, DL 2008

6 Comments

  1. Mùsica que ajuda a viatjar i viure en el pais de les emocions. Ara que canviar el temps, pel·li per sofa i manteta…

  2. Gran pel·lícula, amb una banda sonora magnífica també, i a més em porta un molt bon record: la primera vegada que vaig anar al cinema amb la que avui és la meva parella -bé, es pot dir que llavors ja ho era una mica, hehehe…

  3. De los momentos sencillos pero de plenitud esta confirmada la felicidad… esta película nos lleva a esos pequeños pero grandes momentos.

  4. Una pel·lícula preciosa. No sabia que hi hagués una segona i una tercera part. Em quedo amb ganes de veure-les!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.