Bain, Ken
El que fan els millors professors universitaris
València: Universitat de València, 2006

Per a una àmplia majoria d’estudiants universitaris el millor professor convertia la classe en un moment màgic. Aquest moment s’aconsegueix a partir d’uns principis d’ensenyament basats no en la memorització d’idees, fets o models, sinó més aviat en el grau de desenvolupament de l’aprenentatge que l’estudiant assolia dia rere dia a la universitat. Aquests bons professors veuen l’aprenentatge com un procés complex, que inclou heterogeneïtat, pensament crític, creativitat, amplitud, profunditat d’un coneixement i contradiccions entre models. El bon professor o la bona professora coneix a fons la seva matèria, està al dia i permet fer contínuament debats en què les branques de coneixement s’obren com un arbre.

Com ho fan? Per a enraonar bé cal tenir principis bàsics. Aquest és l’eix vertebral: tenir ben clars els coneixements bàsics. Després cal fer debats. El debat té com a punt clau la pregunta. Si es formulen les preguntes adequades, la resposta també serà coherent. El professor els encoratja a analitzar i, sobretot, a treballar fora de classe el coneixement que assimilen.

En el llibre parlen d’exemples. Un d’ells és força significatiu: en una classe es van presentar quatre textos (dos eren de qualitat alta i dos, de qualitat mitjana-baixa). Calia treballar en grups i, sense comentar quin grau de qualitat tenien, els estudiants en defensaven uns sobre d’altres pel seu grau qualitatiu. Era la presentació d’un principi acordat entre professor i alumnes: calia obtenir un bon grau de qualitat en finalitzar el curs. Els exàmens són una prova molt coneguda en el món de l’ensenyament. Aquests professors no posen èmfasi en la nota d’un examen, sinó en l’aprenentatge en si mateix.

La idea és senzilla: el professor inverteix en els seus estudiants. Aquesta inversió comporta una relació de confiança professor-alumne, una participació individual i grupal, una cortesia i dignitat mútua, i un esperit de superació per ambdues parts. No es tracta que el professor tingui poder sobre els alumnes, sinó d’aconseguir una transformació intel·lectual que esdevingui perdurable en el temps.

L’autor parla també dels prejudicis i creences que els estudiants tenen quan arriben a la universitat. És important lligar els interessos particulars dels estudiants amb els interessos a guanyar sobre el coneixement que s’ensenya. També és recomanable conèixer els models mentals que molts alumnes tenen prèviament. I, finalment, cal destacar –com esmentava abans– que hi ha alumnes que tenen prejudicis o l’autoestima baixa. Aquest és el cas del grup llatí o el de raça negra als Estats Units, en què la majoria entren amb tendència a menysvalorar-se davant d’altres estudiants. Una sana participació intergrupal té efectes positius.

En quatre paraules: la bona preparació de les classes dels bons professors universitaris, juntament amb un compromís mutu de superació, acaba tenint com a resultat que els tests avaluatius dels alumnes del cicle universitari mostrin clarament el reconeixement d’uns bons mestres per part dels alumnes.

– Tràiler a youtube
– Pdf de la UOC (26 pàg.)