Hole, Stian. El Secreto de Garmann. Madrid: Kókinos, 2010. Garmann.

“Tens secrets?” Això és el que li pregunta en Garmann a la seva mare una nit. I és que el nostre protagonista té al davant una realitat inquietant i desconeguda fins aquell moment: el fet d’enamorar-se per primer cop.

No obstant la temàtica, el llibre defuig dels sentimentalismes en abordar la història, molt ben tramada.

Si en el primer conte de la fins ara trilogia: El final del verano, l’autor ens presentava un nen de sis anys -l’edat dels per què- és a partir de la segona, La calle de Garmann, i la tercera entrega, El secreto de Garmann, on observem que el protagonista, tot i anar creixent, es continua plantejant moltes preguntes.

És un llibre per assaborir amb calma, gaudint de tots els detalls visuals que ens presenta l’estil inconfusible i atrevit de l’autor noruec.

Tant el text com les il·lustracions suggereixen més que no pas mostren, això fa que el lector connecti amb la història i la innocència del nen.

Les imatges trencadores de Stian Hole es basen en il·lustracions i el collage digital. Es juga amb la fotografia i les textures per crear un ambient característic, poc comú, fins i tot insòlit, però alhora força proper en ser prou identificable per tots nosaltres.

Val a dir que, a banda del protagonista principal i de l’estil visual i literari, la saga comparteix l’estiu com a marc on es desenvolupa l’acció. És el temps dels descobriments i les confidències, de la plenitud i les vivències, on els dies s’allarguen i semblen no tenir fi… I és que… qui no ha desitjat mai que el temps s’aturi?