Sala, Toni
Els nois
Barcelona: L’Altra, 2014

És un llibre curt, amb prou feines 180 pàgines, sembla un llibre petit, però res més lluny de la realitat. El llibre és gran perquè és dur, perquè ens posa davant de coses que preferiríem no veure. Coses com la mort de dos nois joves, com la prostitució de carretera, com les enveges i rancúnies dels pobles… Tot això però de manera suau, sense llençar-nos-ho a la cara, encarant-nos-hi a poc a poc, fins que quan ens n’adonem no podríem apartar la mirada ni que volguéssim.

Un treballador d’una sucursal bancària en un poble paralitzat per la mort de dos nois en un accident de trànsit als afores del poble. Aquest és el punt de partida, el banquer coneixerà un camioner (que tampoc pot treballar, tot el poble està aturat), dinarà amb ell i després el portarà a veure unes “amigues”, aquestes no treballen a peu de carretera (tot i dedicar-se al mateix). Aquest camioner és tot un personatge, que al·lucina amb com les rotondes de mig país s’han omplert d’estelades al mateix ritme que les grues deixaven de funcionar. Coneix el país, coneix les carreteres, coneix les noies i porta una escopeta a la cabina, de vegades la fa servir…

I completant el retaule tenim la xicota d’un dels nois, i que ara les terres que havien d’heretar quedaran per ningú, o no, però explicar més coses ja seria caure en l’espòiler. Però també hi ha reflexions artístiques, els fracassos personals i una imatge d’una “espiral de la mort” (no puc explicar més) que no m’he pogut treure del cap des que vaig llegir el llibre.

He dit abans que és un llibre dur, i ho mantinc, però no és un llibre brutal, ni violent, tot i que aquests sentiments hi són. És un bon llibre, un llibre que arriba, que no deixa indiferent, que us remourà alguna cosa, potser no us agradi… que coi, és un gran llibre!