Grenn, John
No està escrit a les estrelles
Barcelona: Estrella Polar, 2012
Grenn, John
Bajo la misma estrella
Barcelona: Nube de Tinta, 2012
– M’estic llegint No està escrit a les estrelles?
– Aquest va sobre el càncer, no?
– Doncs sí, de dos nois que tenen càncer.
– Uff, a mi és que no em ve de gust llegir un llibre tan trist.
I qui ha dit que No està escrit a les estrelles sigui un llibre trist?
No us enganyaré No està escrit a les estrelles és un llibre sobre persones que pateixen càncer ja sigui directament o indirectament, però no és un llibre al voltant del càncer i sí, a estones és trist però el regust final desprèn positivitat.
La història està narrada per la Hazel, que té càncer de pulmó, i comença quan coneix a l’Augustus, que ha patit un osteosarcoma, a un grup de teràpia. Ràpidament simpatitzen i entre ells neix una amistat que s’anirà enfortint gràcies, en part, al fet que tenen alguns interessos comuns.
El títol original és The fault in our star, la traducció literal seria La culpa a la nostra estrella, també podria ser fissura o trencament, el que vindria a dir és que el destí dels protagonistes és un destí que es trenca, o que la culpa la té el destí que a més a més seria el mateix. Podria analitzar-se bastant més però trobo que la traducció al català no és del tot fidel al missatge que envia el títol original i en català es podria entendre com que el destí no està escrit o que qualsevol cosa pot passar. La traducció al castellà és Bajo la misma estrella, potser és una mica més encertat, ja que es pot interpretar que la vida dels protagonistes s’assembla o que comparteixen sentiments semblants, o que han tingut vivències similars i per tant el seu futur o el seu destí pot tenir punts en comú. El cas és que des del meu punt de vista les traduccions no desprenen el mateix missatge que el títol original.
No està escrit a les estrelles és un llibre que parla sobre moltes coses, (sobre sobreviure a les adversitats, sobre perseguir somnis), és una reflexió sobre la vida i també sobre la mort però per sobretot és una història d’amor adolescent. L’Augustus i la Hazel són dos personatges carismàtics i peculiars que potser viuen d’una manera una mica diferent i amb molta intensitat una història molt emotiva però gens ensucrada, amb un estil àgil i directe que es deixa de banda els dramatismes per fer-nos arribar allò del carpe diem amb humor, sarcasme i molt bon rotllo.
El llibre va arribar a ser número 1 en vendes a Amazon.com i a Barnes & Noble, i es va mantenir durant set setmanes com a número 1 en la llista de supervendes del New York Times. No és estrany, doncs, que la Fox adquirís els drets per portar-la a la pantalla gran. La versió cinematogràfica es va estrenar a casa nostra al juliol passat i està protagonitzada per la Shailene Woodley i l’Ansel Elgort i es dóna la casualitat que aquests dos actors ja estaven d’actualitat per dos dels papers protagonistes a l’adaptació cinematogràfica de Divergent, en aquell cas interpretaven als germans Prior.
Acabo de començar a llegir aquest llibre, però crec que m’agradarà
Doncs, sóc una d’aquestes persones que pensa que la història seria molt trista, però llegint el teu comentari he vist que no ho és tant. L’afegeixo a la llista de llibres per llegir.