Saunders, George
Deu de desembre
Barcelona: Edicions de 1984, 2013

Saunders, George
Diez de diciembre
Barcelona: Alfabia, 2013

Saunders, George
Tenth of December
London: Bloomsbury, 2013

Des del seu debut amb la col·lecció Guerracivilandia en ruinas (1996), George Saunders s’ha convertit en un dels escriptors de relats curts més prestigiosos dels Estats Units. La seva visió esperpèntica de la societat del seu país, l’oïda per les diferents varietats sociolingüistiques de l’anglès (atenció al domini de l’argot adolescent) i una imaginació sense límits l’han erigit com el més gran autor satíric contemporani de la realitat nord-americana.

El seu darrer recull, Deu de desembre (2013), és el que l’ha acabat de confirmar davant del públic, empès per una rebuda crítica espectacular que va culminar en la nominació al National Book Award. Va romandre durant mesos en els llocs més alts de les llistes de llibres més venuts.

Per la seva visió crítica de la realitat de l’Amèrica profunda, Saunders es pot considerar en certa manera hereu de l’altre gegant del relat breu, Raymond Carver. Però Saunders s’allunya de l’hiperrealisme d’aquest últim i aposta pel surrealisme o la ciència ficció com a mirall deformant d’una societat en clara decadència, dominada pel consumisme, la lluita de classes, la frivolitat, l’explotació i el conformisme, entre d’altres mals. Una de les figures recorrents en les seves obres és la representació dels parcs temàtics com a emblema de la superficialitat a que ha quedat reduïda la cultura actual.

Saunders és implacable en la caracterització dels personatges, on abunden els malstrucs, els estúpids, els inadaptats i els perdedors. Però en aquesta darrera col·lecció, sembla transmetre una major empatia, mostrant-se una mica menys cruel del que és habitual en ell. Exemple d’això són els contes que obren i tanquen l’obra.

El primer, “La volta de la victòria”, és la història d’un adolescent introvertit, que aconsegueix impedir la violació de la noia que viu a la casa del costat malgrat les seves inseguretats, narrada des dels pensaments dels tres protagonistes. I el darrer, “Deu de desembre”, un altre noi aconsegueix avortar el suïcidi d’un home. Són personatges que superen les seves circumstàncies per accedir, tot i que accidentalment, a la categoria d’herois.

Però no ens enganyem: la distòpia continua sent ferotge. Al relat “Diari de les noies Semplica” la darrera moda de la classe mitjana és comprar noies immigrants per fer-les servir d’objectes decoratius al jardí, i si no te les pots permetre, no ets ningú. “Fugida del Capdaranya” presenta uns presoners tancats en una mena de manicomi subjectes a tota mena d’experiments farmacològics per alterar la personalitat, com a metàfora de la manipulació a què ens veiem sotmesos actualment per tota mena d’agents .

Són només algunes mostres, però cap de les deu històries curtes aquí incloses provoca cap objecció. Són divertides, sorprenents, amargues, tendres, cruels… Són George Saunders en estat pur, i si encara no el coneixeu, aquesta és potser la millor introducció al seu peculiar món. Però deixem que sigui el mateix autor qui ens presenti l’escenari del relat que dóna títol a la col·lecció.