De Luca, Erri
Els peixos no tanquen els ulls
Alzira: Bromera, 2012

Los peces no cierran los ojos
Barcelona: Seix Barral, 2012

Hi ha ciutats que tenen una màgia especial que fa que encara que no les coneguis, exerceixen una atracció misteriosa. Això fa que més d’hora que tard, qui pateix aquesta crida les acabi visitant. Una de les raons que expliquen aquesta atracció és la literatura: les bones novel·les que tenen com a escenari o protagonista, o dels dues coses alhora, a les ciutats. Els llibres d’Erri de Luca tenen aquesta poderosa arma: en el meu cas em vaig enamorar de Nàpols amb la lectura de les obres de l’autor italià. I em perdonareu la llicència futbolística per donar-vos una altra d’aquestes raons: abans ho havia fet el Napoli de Maradona. Dues de les millors novel·les de De Luca, Montedidio o El dia abans de la felicitat, tenen a Nàpols com a fortíssim teló de fons de la narració que ens descriu els feliços dies de la infància dels protagonistes. Aquest és un element comú amb Els peixos no tanquen els ulls, i per tant una constant de la prolífica obra de l’autor.

Erri de Luca ens narra en aquesta breu novel·la (com totes les que ha escrit) l’estiu d’un infant de deu anys en el qual sembla que li hagi de passar tot: el primer amor, la primera baralla amb d’altres nois, la primera decepció, l’adquisició de valors morals, etc… Unes descobertes que van modelant-se a patir amb l’experiència vital i les lectures del protagonista. De Luca no abandona tampoc en aquest llibre l’ús poètic del llenguatge tan singular que utilitza a tots els seus llibres, i que fa que la lectura sigui fàcil però no lleugera. Que hàgim d’assaborir cada frase com si fos un vers.

L’autor ha confessat que aquesta novel·la és la més autobiogràfica de totes les seves, ja que moltes de les situacions narrades són records de la seva pròpia infància. És per això que la seva ciutat, Nàpols, hi té el seu paper, encara que no tan important com a les altres dues novel·les citades, però hi és present de forma lleu a tot el llibre.

Els peixos no tanquen ells ulls, una bona oportunitat d’apropar-se a un dels escriptors italians més interessants del moment, que ja fa temps s’ha significat a una veu pròpia.