HUSTVEDT, Siri
Los ojos vendados
Barcelona, Seix Barral, 2018
En trobem davant de la primera obra escrita per Siri Hustvedt, fa 27 anys, el 1992. Es va publicar en català i castellà el 2018, arran del seu èxit editorial.
Els ulls embenats són una sèrie d’històries entrelligades força curioses i interessants, molt suggeridores per la personalitat dels individus que hi apareixen i com es relacionen entre ells.
La literatura, de nou, molt present. Les lectures, la vida i la frontera entre realitat i fabulació fan de fil conductor. Més endavant establirem similituds entre Els Ulls embenats i Records del futur, la primera i l’última obra de l’autora.
A Els ulls embenats quatre relats es barregen entre si. Els anem nombrant no necessàriament en l’ordre que apareixen al llibre. Això ho deixem perquè ho descobriu vosaltres, lectors. Us expliquem la història subvertint l’ordre natural.
I ens prenem a peu de la lletra la següent reflexió de Hustvedt:
La distorsió forma part del desig. Sempre canviem allò que volem (pàg. 151)
La protagonista s’anomena Iris Vegan. Fixeu-vos que el nom és el de l’autora a l’inrevés. I el cognom és el de soltera de la seva mare, bibliotecària de professió.
Un amic de la seva poc important parella, l’Stephen, li fa un retrat a l’Iris que acaba pertorbant-la i obsessionant-la molt. Ella, forçada per la manca d’ingressos, accepta una feina de negre d’un fosc escriptor que li paga per fer relats sobre andròmines. Fins que descobreix que els objectes van pertànyer a una dona que va morir en circumstàncies estranyes i amb la qual l’autor sembla misteriosament vinculat…
Un ingrés a l’hospital fa coincidir la protagonista amb una dona gran amb problemes mentals, barrejant realitat i somni. I un professor li encarrega la traducció d’un llibre, situació que de nou la portarà al límit de la línia difusa entre la realitat i la il·lusió. Aquest circumstància l’acabarà fent identificar-se amb en Klaus, el protagonista alemany de l’obra traduïda.
L’atzar i la coincidència trenen el text, l’estructura del qual ens recorda el plantejament d’aquesta mena d’històries entrecreuades en el relat fílmic, i com es van teixint les connexions entre els diferents components.
A continuació, destaquem per interessants els punts comuns que apareixen a Els ulls embenats i Records de futur, el primer i l’últim llibre publicats per l’autora novaiorquesa, que ara passem a enumerar.
Són ambientats a finals de la dècada dels 70 del segle passat a la ciutat de Nova York. Les reflexions sobre l’escriptura mateixa, el procés creatiu, la crítica literària i les lectures de la protagonista. El fet de la identitat i com es construeix amb retroalimentació contínua en el temps i l’espai amb l’experiència viscuda. La precarietat laboral i econòmica, les vides fragmentades, les experiències colpidores i la fragilitat i la solitud pel fet de viure en una gran ciutat, aliena i alienant. L’ambient cultural d’una ciutat que bull en creativitat, plena de fotògrafs, escriptors, performances, artistes experimentals i experiències artístiques. La delicada frontera entre realitat, experiència, pensaments…
Tots aquests elements són comuns als dos llibres i segurament respon als interessos principals de l’autora. Us animen a identificar-los durant la lectura que, com passa a les pel·lícules, no volem que res extern ens faci perdre el fil.
Feu, si us sembla, la lectura de totes dues novel·les cercant les similituds. O no… i, simplement gaudiu de la lectura en aquests dies estranys.
Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:
2 Comments
Quan es van començar a traduir al català les obres de Siri Hustvedt, en parlar-ne, sempre s’afegia “és la companya de Paul Auster”. Ara és un plaer comprovar que aquest afegitó ja no s’utilitza i que la seva narrativa s’ha fet un lloc a casa nostra (i en general) per ella mateixa. Paga la pena llegir-la.
Mai he llegit un llibre seu, m’he de posar…