Sábato, Ernesto. El túnel
Madrid: Cátedra.
A El túnel assistim a una novel·la on Juan Pablo Castel, un pintor, és protagonista i narrador en primera persona del seu assassinat de Maria Iribarne.
Ernesto Sábato a partir de la reflexió del seu personatge analitza l’amor, la incomprensió, la solitud de què estem rodejats, la mesquinesa. Ernesto Sábato fa servir a Juan Pablo Castel per a representar la ruptura i l’esquinçament de l’ànima de tots el homes del segle XX.
El túnel és allò obscur de l’ànima. Allò obscur que duu al protagonista a assetjar allò que és inabastable i que li condueix a la por i l’angúnia permanent. Maria és qui el compren i ell no es limita a estimar-la sinó que vol l’essència i l’existència de Maria que veu a través del seu túnel. El fet de no arribar a la satisfacció total provoca la mort de Maria a mans de Juan Pablo Castel.
Mitjançant la relació que s’estableix entre la Maria i en Juan, Ernesto Sábato ens mostra que l’amor absolut des d’una perspectiva humana no existeix. Juan Pablo Castel es debat tota l’obra entra la raó i la intuïció. I la mort de la Maria és la mostra de la incapacitat humana de separar la racionalitat de la realitat. Maria és seva perquè hi veu en el seu jo i en la seva obra però Maria és inabastable perquè ell vol a tota la Maria i allò que hi veu i la Maria real no esdevé aquest ideal.
Ernesto Sábato emfatitza la desesperança, la incomunicació i la soledat de l’home i l’acarnissadament es centra en mostrar que l’home no pren consciència de la realitat. Juan Pablo Castel es perd en un encadenament de suposicions i conjectures i elabora les seves pròpies respostes per allò que ell necessita. Maria és la Veritat i la Realitat però Juan Pablo solament veu soledat. Solament veu un túnel obscur i solitari, el seu túnel amb uns murs insalvables i opressius.
Ernesto Sábato encarna en Juan Pablo Castel la desesperació metafísica en un intent per conèixer i comprendre la realitat.
Ernesto Sábato tornarà sobre la desesperança en una altra obra que és d’imprescindible lectura per comprendre la societat del segle XX i la literatura hispanoamericana contemporània. A Sobre héroes y tumbas, Ernesto Sábato pretén crear-nos l’esperança a través de fer-nos dubtar de la realitat total, i d’establir el dubte d’una essència del ésser humà i el seu destí.
Ernesto Sábato va intentar fer-nos entendre que solament nosaltres tenim el poder de sintetitzar la realitat de manera que donem el just posicionament i pes a la racionalitat i al sentiment.
Ernesto Sábato aboca la solució de què la literatura es qui comprendrà els problemes de l’existència humana i podrà donar resposta a l’angúnia i el caos en el qual els homes vivim.
En paral·lel a la lectura d’Ernesto Sábato heu d’entrar a l’obra d’un altre escriptor argentí Roberto Arlt. (1900-1942). R. Arlt és totalment nihilista i no creu que l’home tingui en les seves mans la salvació. Especialment recomanable El juguete rabioso i Los siete locos.
Graham Greene i el premi Nobel 1957, Albert Camus van recollir a Europa aquesta metafísica que va llançar Ernesto Sábato però això donaria per altres posts i aquí no es faria justícia.
Homenatge a Ernesto Sábato en motiu del seu 97è aniversari. (24 de juny de 2008)
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ElWUGoVo9wk[/youtube]
Us convido a veure fragments de les adaptacions al cinema d’aquesta estupenda novel·la.
Fragment de la pel·licula El Túnel, 1952
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WopDfDEOaCo[/youtube]
Fragment de la pel·lícula El Túnel, 1987.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=x6B3VIzHo_0[/youtube]
