Sota un gran arbre no pot créixer cap altra espècie del regne vegetal.
Això és el que segurament li va passar a l’escultora Camille Claudel (1864-1943) amb el seu mestre, Auguste Rodin (1840-1917).
Aquestes reflexions ens les fem al voltant de l’exposició de Rodin realitzada a la Fundació Mapfre de Barcelona fa uns mesos (11-10-2017 a 28-01-2018) i la recent obertura del museu dedicat a l’escultora, la primavera del 2017, en el poble on va residir a la seva joventut.
Va patir l’artista francesa violència masclista? Va ser apartada dels cercles artístics pel fet de ser dona? Preguntes de difícil resposta però que si traslladem la seva situació personal i professional al cos d’un home, segurament s’entendran i comprendran una mica millor les circumstàncies que van concórrer a la seva biografia.
Els homes que li van ser propers no li van fer costat, i fins i tot, van perjudicar el desenvolupament de la seva feina i de la seva vida diària. El seu germà, el poeta Paul Claudel (1866-1955), va permetre que restés en una institució religiosa molts anys de la seva vida i el seu Company, Auguste Rodin, es va aprofitar del talent artístic de l’escultora. Van estar aparellats des que Camille era molt jove i els separava una quantitat d’anys important, fet que vist amb la distància i el temps, la va perjudicar.
El seu periple particular a la institució religiosa queda ben reflectida a la pel·lícula protagonitzada per Juliette Binoche, Camille Claudel 1915 :
https://youtu.be/Sc8AyBkNe4A
Camille va col·laborar amb Rodin en obres cabdals de l’escultor. I a poc a poc, i només en l’actualitat la seva figura va tenint l’espai que li correspon a la història de l’art. Les obres de Camille Claudel són expressives, traspuen sentiment i emotivitat. També força obstinació i determinació, característiques que segurament aquesta fèmina va tenir al llarg de la seva vida.
Diuen els entesos que l’aspecte sensual i un punt eròtic de l’obra de maduresa d’August Rodin té a veure amb la influència gens menyspreable de l’escultora.
Camille va patir crisis personals i va deixar d’exposar el 1905, gairebé 40 anys abans de morir. El seu germà en una de les seves crisis la fa internar en una institució psiquiàtrica i ja no va sortir mai més, encara que ella ho va demanar, suplicar de manera incansable, al llarg de molt i molt de temps. Paul va prohibir, al mateix temps, que la visitessin els parents.
La seva reclusió,30 anys de la seva vida, va ser a Montdevergues. Va ser inhumada en el cementiri de la institució. I, a hores d’ara les despulles són desaparegudes, ja que la tomba no tenia nom i després de successives remodelacions, senzillament, se li va perdre la pista. (un altre mort insigne digne de Nieves Concostrina).
Fins al 1983 no es va intentar una catalogació de l’obra i just l’any següent se li fa la primera retrospectiva al Museu Rodin de Paris. És per això que difícilment es pot col·locar a Camille Claudel en un lloc just a la història de l’art encara avui dia. I això li passa pel fet de ser una dona, en una persona del sexe masculí, repetim i no ens enganyem, és més difícil que s’oblidi algú amb la qualitat de Camille Claudel.
Al Programa de TV3 This is Art dedicat a la bogeria, podeu veure i escoltar unes reflexions al voltant de la sort de l’artista a parir del minut 47.
Serveixi aquest post per retre-li un sincer homenatge a una dona sensible i bona artista que va estar a l’ombra d’homes importants que no van saber reconèixer el seu talent i la seva personalitat artística. O potser sí… i per això no la van deixar sobresortir?
8 Comments
Una gran artista adelantada a su tiempo. Tuvo que ser dificil la vida de la mujer en esa epoca, lo que nos indica que, actualmente, nos queda por romper ciertas creencias y tradiciones.
La història sempre ha oblidat a les dones. Ja va bé que comencem a posar nom i cognoms a dones que també van ser importants. La seva obra també ha de ser recordada i valorada, i ha de ser posada al lloc que li correspon. Les obres d’art s’han de valorar pel que són i no pel fet (trist) de si qui la fa és un home o una dona.
La història de Camille Claudel en el món de l’art té molts paral.lelismes amb altres dones invisibilitzades en la ciència, la tecnologia i en definitiva, en qualsevol activitat amb reconeixement social. És important la tasca de recuperar i posar en valor totes les aportacions de tantes i tantes dones al llarg de la història. Gràcies!
Per aquestes raons la història, l’art, la ciencia, la música i, tants d’altres camps del saber queden distorsionats i les dones, efectivament no són visibles i el seu punt de vista i sensibilitat tampoc.
No ho són de visibles no perquè no siguin perfectament vàlides, sino perquè la societat, senzillament, no les vol veure. I passa de llarg davant del punt de vista femení.
Vaig poder veure la retrospectiva al museu Rodin, espectacular. No sabia que hi havia una pel·lícula, la cerco immediatament.
Curiosament, el 24 d´agost està previst s´estreni “Rodin” un “biopic” dirigit per Jacques Doillon que parlarà de la vida del artista i de la seva relaciò amb Camille Claudel.
Moltes gràcies per la informació!
Anirem a veure-la. Una parella força curiosa la formada per aquests dos grans artistes.
Las mujeres no solo no se han olvidado involuntariamente. Esa es la gravedad. Y por eso debemos dar visibilidad a las creadoras que tanto lo merecen.