Vaz, Eva. La ternura de los lobos.
Logroño : Ediciones del 4 de agosto, 2004.
Una part significativa de la poesia actual està sent protagonitzada per dones joves com Miriam Reyes, Eva Vaz, Yolanda Castaño, Maria Cabrera i Callís, Maram al-Masri o Isabel Pérez Montalbán.
Totes coincideixen, amb matissos, en presentar la dona -elles mateixes- com a subjecte actiu dels poemes, arribant així a crear una poesia quasi biogràfica. Molt fidel a aquest principi poètic es mostra l’Eva Vaz.
La poesia d’Eva Vaz (Huelva, 1972) és realista i incisiva, amb la voluntat sincera de plasmar el seu testimoni personal d’una manera tan diàfana com transparent. Per tant és una poesia del jo però d’un jo valent que li planta cara a la desgràcia i a la soledat, un jo animal salvatge però alhora mamífer, protector.
Els poemes d’Eva Vaz estan fets de versos curts i directes, amb un vocabulari sobri i aspre, que pot arribar a ser feridor com als llibres Ahora que los monos se comen a las palomas, La otra mujer i Leña, i a vegades tendre i sentimental com a La ternura de los lobos, un llibre d’extrema bellesa i sensibilitat, del que es van editar només tres-cents exemplars signats i numerats per l’autora.
A aquest darrer llibre pertanyen els versos: “Eva, fácil y desbordada, /me dice: /Ya, mamá, ya… /que se te va a escapar /la princesa.”
Acabo amb una reflexió sobre la poesia de la pròpia Eva Vaz .
5 Comments
Excel·lent les vivències i records infantils plens de la història d’aquest pais que reflecteix al poema La historia de una niña. Parlant de la xacra social que és l’abús sexual infantil.
M’agraden molt els versos de l’autre monde
Ai, sí que són fugisseres, sí, les princeses!! És bonic aquest final, Ducasse.
Ahir em vaig quedar pensant en el darrer vers i aquest matí quan m’he llevat he sabut perquè:
“Eva, fácil y desbordada, /me dice: /Ya, mamá, ya… /que se te va a escapar /la princesa.”
Mira, mira:
En vano busqué a la princesa
que estaba triste de esperar.
La vida es dura. Amarga y pesa.
¡Ya no hay princesa que cantar!
Rubén Darío
Montse, no em consta que Rubén Darío hagi influït directament en la poesia de l’Eva Vaz, però s’ha de reconèixer que aquests versos evidencien una coincidència, no només lèxica sinó també emocional.
Veritablement, Montse, fa goig tenir lectores com tu.