Haruki Murakami, l’icònic escriptor del suspens postmodern, ens regala històries i ens demana paciència. El motiu? 1Q84 no és una trilogia, sinó una novel·la dividida en tres llibres i publicada en dos volums. Els llibres 1 i 2 són una ficció realista que excita la imaginació, un mirall excèntric de la vida que ens ha tocat viure. Però també són dues terceres parts d’una totalitat. Amb un final bo i digne, al primer volum trobem silencis que parlen, pauses obligades que ens permeten assimilar una història propera però estranya, que culminarà en l’esperada segona part per a goig dels seus lectors. Serà al tercer llibre (segon volum) on trobarem els finals que tanquen el cercle d’aquesta novel·la en tres parts. Segons alguns crítics 1Q84 és l’obra mestre de Murakami. Més de mil pàgines a un ritme narratiu immillorable.
La història comença en mig d’una caravana a l’autopista elevada número 246, propera a Shibuya. En aquest entorn se’ns presenta a l’Aomame, una misteriosa jove d’uns trenta anys que és assassina de maltractadors masclistes. Al següent capítol coneixerem al Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i que es guanya la vida fent de professor de matemàtiques. La novel·la avança alternant els capítols de l’Aomame i el Tengo fins a arribar a un punt on les seves històries es troben. L’Aomame ha d’assassinar al líder d’una secta religiosa. El Tengo ha de reescriure Crisàlida d’aire, que és la novel·la d’una misteriosa noia de 17 anys a qui volen atorgar un premi literari. Abusos sexuals, negres literaris, corrupció, les amenaces dels temibles Little people i, de nou, la soledat d’aquests singulars personatges enfrontats a la societat.
En japonès la lletra Q correspon al número 9. Els dos es pronuncien Kyu. Per això l’acció de 1Q84 viatja al Tokio de 1984. Un any, però, que es mostra alternatiu i alterat. Una data que ens remet a George Orwell, a una societat dominada pel sistema, a un futur distòpic, al “Gran germà”. Però en aquesta ocasió no es tracta d’un viatge al futur, sinó al passat.
I ara saltem al Llibre 3:
Winston Smith, protagonista del 1984 de George Orwell, treballava modificant documents històrics sota la premissa “Qui controla el passat controla el futur”. Al Llibre 3 de 1Q84 se’ns plantejarà la possibilitat de canviar el passat des del futur. I és que aquesta darrera entrega és una lectura absorbent que ens trasllada a nous territoris des d’on entendre la possibilitat de mons paral·lels. Només s’ha de tenir fe i creure en les llunes de paper. Haruki Murakami segueix alternant les vivències de l’Aomame i en Tengo, i afegeix una veu nova amb la qual comença el llibre, la del detectiu Ushikawa. Amb ells tres com a fils conductors, seguirem descobrint les intrigues de la gent petita, l’estrany destí de la Fukaeri i el camí que han de descobrir els dos protagonistes per retrobar-se. Tot ambientat al poble dels gats, i en un món amb dues llunes que sembla la representació fantasmagòrica del 1984 real. La narració avança molt lentament, es pren el seu temps, s’atura en els detalls. Definitivament, no ens trobem davant una lectura apta per als amants de les trames trepidants. L’aventura s’esvaeix com una capa que cau suaument i deixa al descobert una tonalitat més lírica. Ara, la Fukaeri, l’adolescent autora de “Crisàlida d’aire” es converteix en un instrument, mentre que el Tengo deixa de centrar-se en l’escriptura per acompanyar el seu pare a l’hospital, i l’assassina Aomame s’amaga confinada a un pis des d’on observa un parc infantil.
Personatges solitaris, però aquest cop també estàtics, doncs pràcticament l’únic personatge que es mou és el detectiu Ushikawa. Ara bé, tots comparteixen complexitat psicològica i riquesa interior, aspectes que Haruki Murakami posa sobre el paper amb el virtuosisme que li correspon com a gran mestre de les lletres que és.
Hi ha qui pot trobar que 1Q84 és una obra massa extensa. Potser un llibre hauria estat suficient, però aquests tres toms faran les delícies dels amants de les passejades contemplatives. No cal llegir 1Q84 a poc a poc per assaborir-lo lentament, el ritme pausat forma part del seu ADN. 1Q84 és una lectura que té l’encant de les coses que es prenen el seu temps. Profunda, densa, 1Q84 deixa pòsit.