Rojas Marcos, Luis
Todo lo que he aprendido: 303 ideas para una vida mejor
Barcelona: Espasa, 2014

 
Aquest llibre, resum de la vida professional i personal de l’autor, exposa diverses idees, de les quals comentaré les més recurrents. La primera té relació amb la tendència que tenim de no ser positius en la vida. L’autoestima i l’actitud de veure les coses amb positivitat ajuden d’una manera estimable a aconseguir que el nostre futur sigui millor. Evocar, ordenar i verbalitzar els pensaments és sempre beneficiós. La segona fa referència a les adversitats. No és la primera vegada que l’autor parla d’aquest tema, ja que la seva trajectòria personal ha derivat en aquest sentit. Les adversitats s’han de superar sense caure en malalties greus; la societat encara no és prou madura per a tractar d’una manera no estigmatitzadora aquelles persones que pateixen patologies. Ajuda molt a sentir agraïment i expressar-lo, perquè augmenta la satisfacció amb la vida.

La felicitat en la vida depèn de moltes intel·ligències. La violència humana no és instintiva; malauradament s’aprèn, ja que els nens –contràriament al que pensem– no són taules rases on s’inscriuen els desitjos dels pares i educadors, sinó que tenen un fons propi que es va forjant. De mica en mica neix –des que som petits– i creix un desig de controlar favorablement la vida amb una tendència al caràcter comunicatiu i una bona capacitat per a adaptar-se als canvis que la vida exigeix.
 

 
Sí, en la vida podem caure en moments negres i, en tot cas, cal cercar ansiosament explicacions i persones que ens guiïn i ens aconsellin. Se sap que la fe és una força superior que ens dóna una perspectiva més acceptable de les adversitats i que, malgrat aquests moments difícils, l’ànsia de relació humana és el desig més poderós dels éssers humans.

Hi ha certs fets de la persona que cal no oblidar: per exemple, l’oblit és un regal de la memòria i tota disculpa davant un error –si és sincera– repara el mal fet. L’eficàcia executiva del cervell s’aconsegueix equilibrant els objectius amb les probabilitats reals que tenim a partir de les capacitats i circumstàncies personals.

És curiós recordar que, malgrat tot el que llegim i vivim, sempre acabem veient les coses segons el nostre punt de vista. Reforcem les nostres visions a partir dels fets, però cal ser oberts i, davant del dubte, hem d’escollir fonts fiables d’informació. De fet, la incertesa ens fa esgarrifar més que un perill concret. Davant un fet cal pensar, però finalment cal actuar. Això sí: amb una certa prevenció augmentem el nostre benestar.
 

 
Certs mites són desmuntats per l’autor, com l’instint matern o que parlar sol és de bojos. En tots dos casos, ni totes les dones se senten mares, ni parlar sol és sempre estrany, sinó sovint força saludable. També desmunta el fet que quan un tingui un trauma intenti superar-lo ell sol. La memòria dels traumes és un barri perillós: millor no anar-hi sol.

Aquestes i altres reflexions interessants són ofertes en aquest llibre al vostre abast, que ens suggereix a tots escriure quan passen anys de la vida i ja veiem clares aquelles idees que hem recollit en el trajecte de la vida. La motivació és el motor de l’aprenentatge, com diu Rojas Marcos, i totes les farmacioles de la vida han de contenir una bona dosi de sentit de l’humor.