“Sóc vell com els crepuscles
i visc les primaveres
insomnes del passat.
Quan sigui mort encara
viuré en tots vosaltres.”
Joan Teixidor
Tots tenim família i els poetes també i amb la seva dolça inspiració saben posar amb paraules sentiments, pensaments, angoixes, pors , dubtes i esperances que omplen un paper buit amb un dibuix de lletres delicat i precís, de bellesa artística, amb la densitat i la intensitat de les relacions amb els nostres éssers més propers.
Aquesta antologia que ens ofereixen Sam Abram, Jaume Subirana i Víctor Sunyol tracta sobre la família i tots els personatges que la formen.
I ho fa de la mà de 87 poemes escollits de diversos autors de poesia catalana com Maria Joan Maragall, Vicent Andrés Estellés, Montserrat Abelló, Joan Teixidor, Joan Salvat- Papasseit entre d’altres i cantautors catalans com Joan Manuel Serrat, Pau Riba, Maria del Mar Bonet que dediquen a algun membre de la seva família donant un sentit de proximitat, intimitat i sentiments embolcallats del llenguatge poètic.
L’antologia ofereix 7 apartats temàtics: Família, Pares i mares, Fills i infants, Germans i cosins, Oncles i nebots, Avis i néts i Conjugàlia.
Són versos que parlen de diferents generacions dels que ens han donat la vida, dels nostres avantpassats, d’aquells a qui l’hem donat i d’aquells que ens acompanyen en el trajecte de la vida.
La poesia ens apropa a veure la família des del vessant més emocional i propera a la intimitat dels diferents autors.
Generacions ens remet a descobrir com les famílies s’omplen de generacions passades, presents i futures…
Us deixo aquest vídeo d’una de les propostes recollides en aquesta antologia: La tieta de Joan Manuel Serrat, cançó que va dedicar a un estereotip de tieta propi d’un temps.
