Un grup de joves viu el final del règim comunista a Berlín. Aquests joves s’ho passen bé, inventen estratagemes per lliurar-se del servei militar o se les empesquen per escoltar la música prohibida. És una novel·la per comprendre els canvis en Alemanya i com l’actitud de les noves generacions de vegades és fonamental.

Narra les històries de nombroses persones de la zona Oriental que han aconseguit arribar al Berlín Occidental i aspiren a integrar-se en la societat que els ha acollit. Viuen a Marienfelde, un camp de refugiats on se’ls allotjava i se’ls abastia, i es portaven a terme els procediments necessaris per aconseguir el permís de residència per la RFA.
L’autora hi va viure tres mesos quan tenia vuit anys.

L’acció de la novel·la transcorre poc després de la caiguda del Mur, però s’hi concentren els últims anys de la història d’Alemanya. Una visió obertament negativa de la reunificació.

Al gener de 1961, un jove fotògraf de l’Alemanya Occidental i una infermera de l’Alemanya de l’Est passen una setmana junts a Berlín. Aquesta relació aparentment fugaç adquireix una transcendència inesperada, marcada per la construcció del Mur. La realitat que viu cada personatge no té res a veure amb la de l’altre, no només els separa el Mur, sinó també les constants falsificacions de la realitat perpetrades per ambdós Estats.

Aquesta novel·la és un clàssic de la narrativa d’espies. El protagonista és un agent britànic veterà que ha sigut responsable de la intel·ligència en la RDA, i és rescatat de la seva pròxima jubilació pels serveis secrets britànics per una missió darrere el teló d’acer. Segons avança la trama, es va adonant de que està sent manipulat en un joc brut i arriscat.

Aquesta obra va ser adaptada al cinema, al 1965, amb l’actor Richard Burton com a protagonista

Aquesta novel·la va guanyar el Premi Heinrich Mann al 1963, en aquella època el guardó més prestigiós de la RDA. Està escrit per una dona que explica com es vivia allí. La història és la fugida a l’oest del seu germà gran i l’intent d’evitar que fugi el germà petit. El que narra és la vida quotidiana dirigida pel treball i supervisada pel partit.
No és una crítica, és la formació d’una jove en un país comunista.

És la història de tres generacions d’una família que va viure en l’Alemanya ocupada pels soviètics. La primera generació són comunistes convençuts que participen en la seva construcció, la segona hi sobreviu, i la tercera vol creuar el mur.

L’adaptació al cinema de la novel·la anterior

A mig camí entre el thriller i la novel·la negra, comença amb la tranquil·la vida d’un matrimoni espanyol durant el règim franquista. Un dia el marit troba un sobre sense remitent amb un missatge: si vol saber quins són els seus pares reals ha d’anar a París aquell mateix dia; això serà el desencadenant d’un viatge sense retorn després del qual res serà igual.
El fill de l'autora va compondre una banda sonora per la novel·la.

Compendi d’anècdotes relacionades amb el Mur. Des d’un grup d’amics comunistes que saltaven el mur per anar als cinemes de la RFA a veure pel·lícules de Hollywood, fins a un senyor que saltava la frontera sense motiu aparent, o un altre que treballava pels serveis secrets de les dues repúbliques.

Recull de fragments de la biografia dels ciutadans d’Altenburg, una petita ciutat d’Alemanya de l’Est, durant el període de 1990-1997. Així il·lustra  el destí dels individus després de la reunificació alemanya, mostrant els efectes sobre les vides privades.

Ofereix una imatge dels anys que van precedir a la caiguda del mur i el final de la RDA.
La trama es desenvolupa a Dresde, als anys 80, amb la història d’una família que viu a la Torre, un barri residencial on observen amb resignació l’ensorrament cap al que s’encamina la República.

Novel·la policíaca ambientada al Berlín Oriental al 1975. Una detectiva, Karin Müller, és cridada per investigar la mort d’una adolescent al peu del Mur, però no fugia de l’Est sinó de l’Oest. Les proves no quadren i sembla que l’escenari és un muntatge, la investigadora vol aclarir el cas però es veurà molt limitada per l’omnipresent Stasi.

Segona part de "Hijos de la Stasi". La investigadora Karin Müller és enviada a una ciutat de nova construcció, orgull del règim comunista, on han desaparegut dos nens bessons. Darrere les investigacions es segueix trobant la presència constant de la Stasi, que prohibeix que qualsevol informació sobre el cas embruti la imatge de la ciutat.

La història es desenvolupa a la RDA poc abans de la construcció del mur. Una parella jove viu a la part Oriental, el noi perd la confiança en l’economia socialista i decideix anar a la RFA, la noia es queda a l’Est i una setmana més tard comença la construcció del mur que els separarà definitivament. La jove, de 19 anys, haurà d’enfrontar-se sola a la realitat que s’establirà al seu voltant.