Ho’oponopono… darrera d’aquesta paraula de nom impronunciable, s’amaga una filosofia d’origen hawaià, que té com a finalitat aconseguir la pau interior i l’harmonia espiritual.
El seu origen el trobem a Hawaii. Allà és una tradició ancestral que practicaven els seus primers habitants i que utilitzaven per resoldre els problemes que apareixen entre persones o que afectaven a la comunitat. Vindria a ser com un procés de penediment i reconciliació entre les persones i que significa: “Redreçar, harmonitzar, corregir el que és erroni, posar ordre”.
La fórmula bàsica per practicar el Ho’oponopono són aquestes quatre paraules:
Ho sento, perdona’m, gràcies i t’estimo.
Aquesta senzilla fórmula es pot dir en qualsevol conflicte que ens puguem trobar a la vida i que ens desperti emocions o pensaments negatius. Repetir-les com si fos un mantra, ajudarà a trobar aquesta calma interior. Compte, per molt senzill que sembli no és fàcil; més aviat al contrari: aconseguir aquest estat d’harmonia s’aconsegueix a base de molta pràctica diària i sobretot, fer un canvi de pensament.
L’ensenyament actual del Ho’oponopono no tindria sentit sense parlar de Morrnah Nalamaku Simeona. Ella va ser la que va adaptar la forma tradicional del Ho’oponopono a la realitat de la societat actual: ja no calia fer-ho en comunitat, amb altres persones, ni tampoc calia la figura d’un sacerdot o xamà, per aconseguir el perdó només calia perdonar-se a un mateix. Així, en les seves paraules: “La paz empieza en mí y en nadie más”.
Però va ser un alumne seu, el doctor Ihaleakala Hew Len, el responsable que el Ho’oponopono es conegués a tot el món. Responsable del psiquiàtric penitenciari de Hawaii, va aconseguir el tancament del centre per la curació dels seus pacients, aplicant la filosofia del ho’oponopono “El doctor Len explicó que limpiaba las memorias que había compartido con cada paciente, simplemente repitiendo: Lo siento, perdóname, gracias, te quiero”.
El doctor Len també explicava que nosaltres som els responsables del que ens passa a la vida. Si el més fàcil es assumir el paper de víctima (la culpa sempre és de l’altre), la clau del Ho’oponopono està en assumir precisament el contrari: cada un de nosaltres crea tot el que li passa. “Un pensamiento erróneo creará una realidad errónea”. Tot està al nostre interior, i la realitat que vivim, no deixa de ser un reflex d’això.
Els hawaians anomenen a aquests pensaments, creences o memòries que s’emmagatzemen al nostre subconscient o “nen interior” Unihipili. Per això, el Ho’oponopono demana a aquest nen interior que no tingui por per tal d’alliberar-se d’aquestes memòries que han causat un problema. D’altra banda, tenim la consciència o Uhane (en hawaià vol dir mare) i és la ment encarregada d’escollir entre netejar aquetes memòries o no fer-ho. Per últim, tindríem l’anima, el jo superior Aumakua (en hawaià, pare) que és la part connectada a la divinitat interior i és a qui demanarem que netegi les memòries un cop alliberades pel subconscient.
Però el Ho’oponopono no és només una eina per netejar els conflictes diaris que ens puguem trobar ara. Precisament, molts dels conflictes que ens trobem poden tenir origen en la infància o fins i tot, conflictes que venen transmesos pels pares o ancestres familiars (aquí tindria un component important el descobriment al camp de la genètica de l’anomenada epigenètica). També el karma i les vides anteriors és un component important al ho’oponopono. Tot i que es pot considerar més aviat com una filosofia, hi ha algunes coses que poden xocar amb algunes creences personals. Per això, es parla sempre d’un canvi de pensament a l’hora de practicar el Ho’oponopono.
Luc Bodin, autor del llibre, és doctor en medicina, diplomat en oncologia clínica i especialitzat en medicines naturals. Comparteix autoria en aquest llibre amb Nathalie Bodin, assessora de feng shui i estudiosa de la psicogenealogia, i amb Jean Graciet, terapeuta de PNL i de la hipnosi eriksoniana.
D’altra banda, si t’interessa el tema és imprescindible la lectura del següent llibre:
Joe Vitale i el propi Dr. Len escriuen aquest llibre el sistema del Ho’oponopono per superar les limitacions auto imposades per aconseguir una vida plena i la realització personal. El propi Vitale explica la seva situació personal (reconeix haver viscut al carrer) fins que va conèixer aquesta filosofia i ha aconseguit ser multimilionari. Tot i que aquest cas concret costa de creure només escoltant això, el que realment pot ser útil és tota la filosofia que hi ha al darrera. Està demostrat que la amabilitat i les bones paraules atrauen coses positives i al contrari, la negativitat sempre està al darrera dels mals gestos i les males paraules.
Sigui com sigui, ens quedem per acabar amb un fragment que apareix al llibre on es diu:
“Gandhi decía “You must be the change you want to see in the world” (“Debes ser el cambio que quieres ver en el mundo”): Dado que el mundo es sólo el reflejo de lo que somos, cuando nosotros cambiamos, el mundo cambia. El mundo somos nosotros”.
6 Comments
M’encanta!!! Ho sento, perdona’m, gràcies i t’estimo. Simple i efectiu
Va vindre a casa un instal·lador de línies telefòniques, llicenciat universitari i allunyat temporalment de la seva família, la visita tècnica va resultar una pèrdua de temps, però ell era amable i molt positiu.Segons em va explicar, l’ensenyament Ho’oponopono l’ajuda a viure aquesta situació de forma positiva.
“La paz empieza en mí y en nadie más” , sembla que sí.
Sempre m’ha cridat l’atenció aquesta filosofia de vida i vull sapiguer molt més, gràcies per compartir i salutacions.
Efectivament, són quatre simples paraules però que tenen molt de poder. Practicar-ho una mica cada dia et portarà a trobar aquesta pau interior que tots i totes busquem.
Moltes gràcies a vosaltres per les vostres aportacions 🙂
realment funciona aquesta filosofia, tothom tenim que fer un esforç per perdonar y obrir el nostre cor sense rencor, tot el que sentim torna de volta.. Molta felicitat per a tots!!!
Totalment d’acord Nadia. Molta felicitat de tornada per a tu també 🙂
Moltes gràcies pel teu comentari!