Hammet, Dashiell
El falcó maltès
Barcelona : Edicions 62, 2006

Publicada la primera edició el 1930, llegir aquest llibre avui dia és endinsar-se en un món que ja no existeix, un món on se sent el repicar de les màquines d’escriure, on els personatges omplen els cendrers a vessar fumant sense treva i bevent alcohol del fort, on els homes i les dones porten barrets i gavardina, i els homes un mocador blanc que surt de la butxaca del pit de l’americana.

No hi ha dubte que El falcó maltès es pot considerar la primera novel·la negra de la història, que marca el pas de la literatura policial al gènere negre. Posant farcit a la novel·la policial la converteix en un testimoni social, i estableix una de les principals característiques del gènere: el protagonista és un detectiu privat, que serà un defensor, no de la Llei ni de la policia, sinó d’una ètica justa, la qual defensarà una mica a la seva manera, des d’un personatge dur, individual, solitari, desencantat i amb un ferreny codi moral.

Novel·la traslladada com a mínim tres vegades al cinema, la versió amb més èxit fou la de John Huston:

amb el gran Humphrey Bogart i Mary Astor. Bogart va incorporar al guió una frase de Shakespeare, que en la seva boca esdevindria mítica per als amants del cinema clàssic, el falcó seria del material de què estan fets els somnis.

Un breu resum : el 1593, els cavallers de l’Orde de Malta van decidir obsequiar l’emperador Carles V amb l’estatueta d’un falcó d’or massís en agraïment a certes prerrogatives concedides pel monarca. Tanmateix, aquesta joia no va arribar mai a les mans de Carles V, ja que la galera en què era transportada va ser assaltada per uns pirates. Quatre-cents anys després, el detectiu privat Sam Spade i el seu soci, Archer, accepten l’encàrrec d’una noia que vol esbrinar on es troba la seva germana, que ha desaparegut al costat de Floyd Thursby, un home sense escrúpols.

Sobre l’autor: Dashiell Hammet (1894-1961) va créixer als carrers de Filadelfia i Baltimore. No va tenir una educació formal perquè va deixar l’escola als 13 anys. Va treballar de missatger per als ferrocarrils de Baltimore i Ohio, fou mosso d’estació i treballador en una fàbrica de conserves, entre altres oficis. El 1915, entra a la Pinkerton’s National Detective Agency com detectiu privat. D’allà va extraure experiències per a les seves novel·les.

Recomano aquest llibre perquè no és un llibre que respongui a una moda, tot i que hi ha modes molt interessants de seguir, sinó que pertany al territori dels llibres intemporals, llibres que sempre són grats de llegir i fins i tot rellegir.