Stoker, Bram
Drácula
Madrid: Valdemar, 2007

 
Els vampirs sempre han generat una mena de fascinació que fa que no passin mai de moda, sempre hi ha alguna pel·lícula, sèrie de televisió o llibre, fins i tot algun personatge infantil, que giri al voltant d’aquestes figures. Però n’hi ha un que, sens dubte, tots coneixem: Dràcula, un personatge de ficció inspirat en un personatge real, Vlad III, l’Empalador, un governador de Valaquia del segle XV, conegut pels seus actes sanguinaris.

Amb aquest personatge, Bram Stoker, un apassionat de les ciències ocultes i el vampirisme, va publicar, el 1897, una de les novel·les més conegudes del gènere de terror de tots els temps: Dràcula.

Dràcula és una novel·la epistolar al voltant d’un monstre, un personatge molt complex, on es relacionen temes com la sexualitat, la ciència, les supersticions i les religions.

El llibre comença amb el viatge que fa Jonathan Harker, un advocat anglès, a Transilvània, per tancar un negoci de compra de propietats a Londres efectuada pel comte Dràcula. Jonathan s’allotja al castell del comte però comença a descobrir que no és l’ancià amable i excèntric que en un primer moment pensa, sinó un monstre que s’alimenta de sang i dorm de dia en una caixa de morts.

El comte marxa cap a Londres, deixant a Jonathan a mans de tres vampiresses perquè el matin, tot i que aconsegueix escapar-se i contactar amb la seva promesa, Mina, amb la que es casa.

De sobte, Lucy, l’amiga de Mina, comença a trobar-se malament, cada cop més pàl·lida i dèbil, amb unes punxades al coll molt estranyes, i, tot i la intervenció d’un holandès anomenat Van Helsing, que li fa transfusions de sang, mor (aparentment). Els dies següents comencen a aparèixer nens amb senyals al coll i parlant d’una dona bonica i Van Helsing comença a sospitar dels vampirs, tot i que, en un principi ningú el creu, finalment aconsegueix matar-la clavant-li una estaca al cor i tallant-li el cap.

Mina, preocupada per la salut de Jonathan, aconsegueix llegir el seu diari, on explica tot el que va passar a casa de Dràcula, i, juntament amb Van Helsing, decideixen acabar amb el comte, però Mina cau a les mans de Dràcula i poc a poc es va convertint en una vampiressa. Quan Dràcula decideix tornar al seu país, el segueixen … i no us explico el final, tot i que diria que el podeu deduir.

Els vampirs, sobretot entre els més joves, sempre fascinen, des del gènere novel·lístic, amb l’exitosa saga romàntica de Stephanie Meyers: Crepuscle, o els llibres de l’escriptora Anne Rice, fins al cinema, amb pe·lícules com Underworld o Blade, passant per sèries de televisió, d’entre les que destacaria Buffy, cazavampiros o True Blood. Si ho pensem amb perspectiva no és estrany,  ja des de petits tenim literatura entorn a aquestes figures, un dels meus preferits era el protagonista dels llibres de El pequeño vampiro, el vampir Rüdiger von Schlotterstein, creat el 1979 per l’escriptora alemanya Angela Sommer-Bodenburg.

Aquí teniu el trailer de la pel·lícula Dràcula, de Bram Stoker, del director Francis Ford Coppola, bastant fidel al llibre original:

Us animo, però, a llegir a la novel·la de Bram Stoker, una història que fa entendre moltes històries que s’han escrit, o rodat, al voltant d’aquest personatge. Va ser Neville Longbottom qui em va fer recordar aquest llibre quan va publicar el  post sobre la música de la pel·lícula Dràcula de Bram Stoker, recordo que vaig anar a veure la pel·lícula just després d’haver-lo llegit i vaig entendre molts més detalls de la història que els meus companys, per tant us recomano que ho feu en aquest ordre: primer el llibre i després la pel·lícula. Bona lectura!