Zhang Yimou
La búsqueda
Madrid: Sony, cop. 2007

Un home decideix, per petició de la seva nora, anar a visitar el seu fill, malalt de càncer, amb el qual fa deu anys que no es parla. El fill es nega a rebre’l, i el pare en un últim intent de conèixer millor al seu primogènit, inicia un viatge fins a un lloc on el seu fill va estar gravant a uns cantants d’òpera, especialment a un en concret, el qual ara està a la presó. La visita a aquest home canviarà per sempre la vida del nostre protagonista.

Aquest pare és Takata Gouichi -interpretat pel prestigiós actor japonès Takakura Ken– i viatja cap al cor de la Xina per intentar salvar la relació amb el seu fill, Takata Kenichi -interpretat per Nakai Kiichi-. La pel·lícula tracta sobre les relacions entre pare i fill, i també el viatge, entenent aquest des de múltiples perspectives.

Cal que ens centrem en la manera en què aquesta pel·lícula aborda el viatge. En primer lloc, el protagonista, Takata Gouichi, realitza diversos viatges: el que el porta des del llogaret de pescadors en què viu, a la costa Nord-occidental del Japó, fins a la ciutat de Tòquio; el que el porta de Tòquio a la província xinesa de Yunnan, en la qual visitarà diverses ciutats i el de tornada a Japó.

D’altra banda, la pel·lícula utilitza com a fil conductor l’òpera tradicional xinesa Cavalcant sol durant milers de milles, obra que narra així mateix un nou viatge, el del Cavaller Guan, personatge mític amb el qual s’estableix un evident joc de paral·lelismes amb el protagonista del film.

Sent el viatge una de les qüestions essencials de la pel·lícula, aquesta ens descriu les situacions i emocions que acostumen a tenir els viatgers. Takata Gouichi, que només parla japonès, necessita guies i intèrprets per poder moure’s per la província xinesa de Yunnan i assolir els seus propòsits. Sovint se sent sol, perdut, aïllat i impotent per no poder comprendre l’idioma.

Així mateix, el viatge li ofereix l’oportunitat de conèixer altres realitats culturals diferents de les del seu país. Quedarà sorprès per la capacitat del poble xinès per expressar les seves emocions sense pudor ni condicions. Això el farà reflexionar i descobrir que aquesta incapacitat a l’hora de transmetre el que sent ha estat l’obstacle més gran interposat entre ell i el seu fill, de manera que Takata Gouichi aprendrà en aquest viatge a expressar lliurement els seus sentiments.

D’altra banda, no hem d’entendre aquest viatge com un fet merament físic, sinó també com un viatge interior que li serveix al protagonista per conèixer-se millor a ell mateix i, sobretot, conèixer millor al seu fill -ambdós, en realitat, són molt semblants i han comès els mateixos errors-. Per tant, el viatge aquí es converteix en una oportunitat d’introspecció, de reflexió i de catarsi profunda.

A més en aquest tipus de pel·lícules podem entendre el cinema com a pont d’aproximació entre Orient i Occident, és a dir, com una manera molt particular de viatjar. Aquesta pel·lícula no només ens explica una emotiva i bella història, sinó que a més ens apropa i dóna a conèixer nous paisatges i noves cultures -el contrast que sorgeix entre la manera de ser típica del caràcter japonès i del xinès, resulta especialment destacable-.

Els paisatges enormement bells i al mateix temps solitaris, d’acord amb la bellesa interior dels personatges que pul·lulen pel film, on per descomptat s’alça com a clar vencedor, interpretat per un extraordinari Ken Takatura, l’inoblidable intèrpret de ‘Yakuza’ són presents constantment. L’actor amb la seva sola presència i el seu rostre serè i tranquil, sumit en profunds pensaments, aconsegueix transmetre tota la pena del seu personatge.

La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Tòquio el 22 d’octubre de 2005 i a la Xina el 22 de desembre del 2005.

Zhang Yimou és un dels directors més estimats al món i aquest cop, ell ofereix un relat molt personal de l’amor perdut en la runa de la revolució cultural. En aquesta entrevista parla amb David Polònia breument a Cannes.

Tràiler de la pel·lícula en anglès: