McCarthy, Cormac
La carretera
Barcelona: Edicions 62, 2008
La carretera no és precisament un llibre alegre o que contagïi optimisme. Tot el contrari. Malgrat això, aquesta fascinant i conmovedora novel·la va aconseguir la proesa de convertir-se alhora en un èxit de vendes i en un dels llibres més aclamats per la crítica internacional, emportant-se el premi Pulitzer de ficció l’any 2007.
Fidel a la seva visió crua i desencantada de la realitat, Cormac McCarthy va escriure sense concessions la història d’un pare i el seu fill petit que intenten sobreviure en un món post-apocalíptic rodejats de cendres, runes i cadàvers, amb una carestia total de menjar i beure i amb l’amenaça constant de grups que han fet de la caça de l’home i del canibalisme la seva principal forma de subsistència. Un dels aspectes més positius de la novel·la és que fins i tot en aquestes circumstàncies tan terribles, el pare no renuncia mai a ser un referent ètic i moral per al seu fill. A més, el record dels últims dies de la seva esposa és un motor que, malgrat els dubtes, l’empeny endavant i dóna una forta vessant emocional a la novel·la.
El fet que no coneguem els noms dels protagonistes ni del lloc on transcorre l’acció encara intensifica més el caràcter simbòlic, gairebé bíblic del relat. Afortunadament, la narració té la suficient força com per superar les limitacions d’una simple paràbola, tot i que no resulta agosarat entreveure una crítica ferotge al rumb pel qual estem portant el nostre món i al predomini de les actituds més destructives. Terrorífica, èpica, dramàtica… Aquesta és una història de la qual és impossible no quedar enganxat des de la primera pàgina fins a un final dur però amb una petita escletxa per a l’esperança…
L’any passat Cormac McCarthy va sonar com a ferm candidat al premi Nobel de Literatura. En qualsevol cas, McCarthy no sembla gaire amoïnat per aquestes qüestions terrenals. Gairebé mai fa declaracions o compareix en públic, però amb motiu de la publicació de La Carretera va concedir una famosa entrevista a l’omnipotent Oprah Winfrey.
Us deixo amb el trailer de la pel·lícula que adapta el llibre, dirigida per John Hilloat i protagonitzada per Viggo Mortensen, i que també trobareu a Biblioteques de Barcelona. És bastant fidel a la història original i quasi igual d’angoixant…
http://www.youtube.com/watch?v=IyDPImJUeBk
6 Comments
Un dels llibres que més em va impactar l’any passat, sense cap mena de dubte. Et deixa el cos amb ganes de llegir qualsevol cosa més vital, però és imprescindible.
No tinc clar que el pare faci el millor pel seu fill de tota manera. Moralment parlant tinc els meus dubtes si no és la mare la que pren la decissió correcta.
No coneixia el llibre, però el post m’ha fet venir ganes de llegir-lo, té molt bona pinta. Bona recomanació!
No coneixia el llibre, però l’ensenyament moral que sembla que transmet és força interessant com per llegir-lo.
M’ha recordat a ‘Mara y Dann’ de Doris Lessing, on els dos germans protagonistes viuen un seguit de vicissituts en un món futur, desèrtic, amb una lluita ferotge per l’aigua i on s’han pedut quasi tots els avenços cientifics i tècnics del nostre temps. És de lectura molt i molt recomanable, encara que em va deixar un cert regust pesimista.
Doncs jo el vaig llegir fa temps i vaig arribar a sentir horror còsmic. La peli encara no l’he vist. Però s’ha de veure que el senyor Mortensen no té desperdici 🙂
Claire: la peli et produirà el mateix horror còsmic que el llibre! Ves-la a veure quan tinguis un mal dia: així no te’l farà malbé.
Estic dacord sobre en Mortensen, però al tanto: en aquesta peli està prim, demacrat, brut i pollós! : (
…Si hagués d’anomenar als protagonistes de la novel·la. No anomenaria al pare ni al fill ( i no per que no tinguin nom, que no en tenen). Anomenaria al fred, a la fam, a la desesperació i sobretot: a la por. Per que aquests són els autèntics protagonistes d’aquesta historia. Els personatges no són més que mers escenaris on aquests es passegen executant les seves magistrals actuacions. En aquest llibre, no son les emocions les que viuen en els personatges, son els personatges els que viuen en les emocions…..
Per llegir l’opinió completa:
http://atrapasomrriures.blog.cat/2016/03/08/la-carretera/