La casa - Roberto Innocenti

La casa - Roberto InnocentiInnocenti, Roberto. La casa. Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2009

Hi ha moltes formes de saber més sobre la història del segle XX. Jo us en proposo una una mica diferent: analitzar imatges tot llegint poesia.

Així podríem definir el que ens ofereix el llibre que us vull recomanar. La Casa és un viatge a través de la història del segle XX, des de 1900 fins a 1999, mitjançant una típica casa de camp italiana i de les persones que l’han habitada.

L’encarregada de narrar-nos la història és la mateixa casa, que esdevé a la vegada protagonista principal.

La Casa ens posa en antecedents, va ser construïda el 1656 però posteriorment va ser abandonada. La seva resistència va fer que a principis del segle XX fos recuperada i que s’hi s’instal·lés una família que poc a poc va creixent i enfortint-se. La família veurà com neixen els fills, com mor el pare, com arriben i com passen les guerres, com emigren els fills, com mor la mare i com la casa es deteriora i és abandonada de nou, però ella és forta, i tot i que hi hagi moments durs que fan trontollar el seus fonaments, es recupera de tot i segueix endavant.

Font: cuentosdepukka.wordpress.com

Cada doble pàgina del llibre ens il·lustra una època de la casa amb un dibuixos hiperrealistes, obra del gran mestre Roberto Innocenti, que ens descobreixen nous detalls a cada mirada, a cada revisió, a cada lectura. Precedeix a cada il·lustració un petit text en vers que esdevé el perfecte i petit acompanyant però que no distreu gaire de la visualització i admiració dels fantàstics dibuixos, quasi fotografies.

Roberto Innocenti
Roberto Innocenti a la Biblioteca Xavier Benguerel el 15 de novembre de 2010. Foto: Jordi Casañas

La Casa és una metàfora de la vida, del món, de com la humanitat és castigada contínuament però sempre s’aixeca i segueix endavant, recuperant-se de les ferides i fent-se més forta.

 

 

2 Comments

  1. Quina joia de llibre, gràcies per la recomanació. Cada vegada que Innocenti publica una nova obra és meravellós. I ansies que aparegui una altra. Aquest detallisme, aquestes realitats tan ben plasmades t’endinsen en la història d’una manera especial. Cada racó mereix ser observat amb deteniment. Sens dubte, Innocenti sempre meravella.

  2. Acabo de agafar-lo en préstec i m’ha semblat una meravella de llibre. Gràcies Meggie per donar a conèixer aquests autors.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.