Innocenti, Roberto. La casa. Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2009

Hi ha moltes formes de saber més sobre la història del segle XX. Jo us en proposo una una mica diferent: analitzar imatges tot llegint poesia.

Així podríem definir el que ens ofereix el llibre que us vull recomanar. La Casa és un viatge a través de la història del segle XX, des de 1900 fins a 1999, mitjançant una típica casa de camp italiana i de les persones que l’han habitada.

L’encarregada de narrar-nos la història és la mateixa casa, que esdevé a la vegada protagonista principal.

La Casa ens posa en antecedents, va ser construïda el 1656 però posteriorment va ser abandonada. La seva resistència va fer que a principis del segle XX fos recuperada i que s’hi s’instal·lés una família que poc a poc va creixent i enfortint-se. La família veurà com neixen els fills, com mor el pare, com arriben i com passen les guerres, com emigren els fills, com mor la mare i com la casa es deteriora i és abandonada de nou, però ella és forta, i tot i que hi hagi moments durs que fan trontollar el seus fonaments, es recupera de tot i segueix endavant.

Cada doble pàgina del llibre ens il·lustra una època de la casa amb un dibuixos hiperrealistes, obra del gran mestre Roberto Innocenti, que ens descobreixen nous detalls a cada mirada, a cada revisió, a cada lectura. Precedeix a cada il·lustració un petit text en vers que esdevé el perfecte i petit acompanyant però que no distreu gaire de la visualització i admiració dels fantàstics dibuixos, quasi fotografies.

La Casa és una metàfora de la vida, del món, de com la humanitat és castigada contínuament però sempre s’aixeca i segueix endavant, recuperant-se de les ferides i fent-se més forta.