Vargas Llosa, Mario. La ciudad y los perros. Barcelona : Seix Barral, 1974

Primera novel·la del peruà  Mario Vargas Llosa (n. 1936), publicada el 1962, que guanyà el Premi Príncep d’Astúries el 1986. A l’escola, quan teníem deu anys, ens van fer llegir aquest llibre recentment publicat a l’estat. En aquesta edat el llibre colpeix però no es pot captar tota la seva profunditat. És una novel·la complexa que precisa d’una lectura atenta. Moltes les novel·les de Vargas LLosa són autobiogràfiques com aquesta, fruit del seu pas pel Colegio Leoncio Prado.  És una escola militar, amb disciplina i entrenament castrense, on els alumnes estudien tres anys però no en surten militars. Explica amb detall la convivència a l’escola, sobretot la crueltat de les bromes i les relacions entre els companys, algunes especialment abusives on els forts devoren els dèbils per a mantenir el poder. La disciplina i la indisciplina de les últimes setmanes de l’any escolar, les conseqüències nefastes d’enfrontar-se amb els superiors, ni que sigui en la recerca de la veritat, pel sacrifici inútil del personatge més dèbil. Entre els alumnes hi ha persones, com a tot el país, de diferents races i realitats. El llibre també narra la història de les famílies d’alguns alumnes fora de l’escola, a la ciutat de Lima, deixant veure els estils de vida i les condicions socials a la ciutat en els anys ’60. La narració és fragmentada, no avança de forma cronològica. Sovint la forma narrativa és el monòleg interior, la qual cosa dóna força i significat al text.

Mario Vargas Llosa és un autor prolífic, novel·lista, articulista, assagista i polític peruà de naixement, però que compta amb la doble nacionalitat espanyola i peruana des de 1993. Entre els molts premis que ha rebut, l’any 2010 va obtenir el Premi Nobel de Literatura “per la seva cartografia de les estructures de poder i les seves imatges de la resistència, la rebel·lió i la derrota de l’individu”. Nascut a la localitat peruana d’Arequipa, els seus pares es van separar abans que ell naixés. Va estudiar en diversos col·legis i finalment va deixar els estudis per emprendre la carrera periodística. Als anys 80 va fer una incursió a la política del seu país d’on va sortir derrotat. Va traslladar la seva residència a Madrid l’any 1993. Mario Vargas Llosa va ser un dels firmants del Manifiesto para la lengua común l’any 2008.