La Pesta, d’Albert Camus, s’està venent, llegint i rellegint molt a tot arreu i encara que pugui semblar evident, ens podem preguntar per què, per quines raons exactament. Què és el que busquem -i trobem- en aquests moments de Coronavirus i confinament, en una novel·la publicada l’any 1947 i ambientada a Orà? Quines claus per a la comprensió del que ens està passant i per a la supervivència, quines mirades sobre la por, sobre la dignitat en un temps de pandèmia, quins retrats de l’amistat, l’amor, l’odi, la solidaritat i el compromís en aquesta novel·la que és un mirall per a la nostra angoixa existencial…

Un temps de confinament indefinit és, certament, un temps aprofitable per a rellegir clàssics de la literatura universal i La Pesta n’és un. La Pesta no ens apartarà ni ens distraurà de la nostra preocupació, sí, en canvi, ens oferirà punts de vista diferents i maneres de situar-nos i ens convidarà, si ens deixem, a una lectura filosòfica de tot plegat.
 

Versió en francès

 
L’origen de la novel·la és una epidèmia de còlera, l’any 1849 a Orà, Nord d’Algèria (ciutat on va néixer Camus i un dels seus dos països, l’altre era França) i com succeeix als clàssics –o per això mateix són clàssics– la novel·la tracta de destins individuals tot fonent-los en una història col·lectiva i la seva lectura implica –o permet– vàries capes d’interpretació: un temps, un lloc i una plaga particulars esdevenen tots els temps, tots els llocs i totes les plagues. El còlera és la pesta i també la pesta bruna (nazisme) i el Coronavirus, Orà l’any 1849 és Orà a mitjans del segle XIX i és qualsevol ciutat de la Xina, d’Itàlia, del món, Barcelona, ara, al 2020. Els telegrames de la novel·la són els nostres Whatsapp, Facebook i Instagram.

“La pesta” esdevé el nom genèric per a totes les malalties contagioses, totes les epidèmies físiques i mentals. “Les pitjors epidèmies són morals” pensava Camus (1947: temps de dictadures i de guerres a penes passades) “i els únics remeis són a la força morals també”. La pesta, la porten les rates, la pesta bruna, els totalitarismes. Podríem pensar el nostre temps, que és el temps del Coronavirus, en clau de totalitarismes? Com funciona la nostra economia, què és realment la globalització?

La Pesta pertany al cicle de la Revolta, juntament amb L’Home revoltat i Els justos (diferent del cicle de l’Absurd, l’altra tema pilar de la filosofia de Camus). Amb l’Albert Camus sempre triomfa l’amor -el Dr Rieux té una capacitat enorme d’amor– i si bé la vida és absurda i no té sentit, la victòria més gran, la revolta perfecta és la joia, l’alegria de viure, la recerca del sentit de la vida dins la pròpia vida.

És impensable -o potser farà falta que passi molt de temps i corri molta aigua sota els ponts- que arribem a dir-ne, d’aquesta pandèmia, que “no hi ha mal que per a bé no vingui”. De moment és tot massa cruel… És possible, per això, i de certa manera tots desitgem que així sigui, que els individus, les societats, la humanitat, en surtin més grans. Quin paper desenvolupa la pesta a la novel·la? Quin paper juga i seguirà jugant el Coronavirus a les nostres vides? De moment és una bèstia ferotge que ens obliga a estar amb nosaltres mateixos, a meditar sobre el temps com passa (o com el passem), la vida personal i les nostres eleccions al llarg del nostre recorregut, la vida en societat, la mort…
 

 
L’epidèmia és, de sobte, i si l’acceptem així, una escola de vida, un curs intensiu de creixement personal. La consigna de confinament és la mateixa per a tothom, per a cadascú i cadascuna amb les seves circumstàncies particulars (salut mental i física, animals de companyia, nens, jardí, familiars lluny, teletreball, pèrdua d’ingressos, etc.) i el treball previ sobre la por, la soledat i la passió de viure.

Què n’aprendrem? Què van aprendre els humans de la grip espanyola, la terrible Influenza del 1918? de la grip aviària, de les vaques boges, de l’Ebola, de totes les plagues que segueixen devastant el continent africà? I aquests últims anys, que n’aprenem de la recrudescència de malalties respiratòries per culpa de la contaminació massiva de l’aire que respirem?

Serà aquest període forçat de separació amb els nostres éssers estimats i les nostres rutines, aquest exili, una oportunitat, al final? Si no per a nosaltres, per als que vindran? Ara sentim la fragilitat de la vida perquè pressentim el nostre final, el final d’una època que coneixem i “dominem més o menys”. Serem capaços d’aprendre la compassió de la que grans savis arreu ens han anat parlant i d’una vegada, l’amor a la Terra Mare, la Pachamama com diuen en terres andines? Podrem arribar a prioritzar de debò la vida, a frenar un ritme frenètic de creixement econòmic i doncs de desigualtats, a repensar un ordre benèfic per al màxim de persones i éssers vius? A La Pesta, el Dr Rieux tan sols vol ser “un home humà i solidari amb els vençuts”.

“Hi ha hagut en el món tantes pestes com guerres i no obstant això, pestes i guerres sempre troben la gent desprevinguda” escriu Albert Camus. Greu… o és que així va la vida? Alguna cosa podríem canviar? “L’única manera de sortir-se’n quan hom és un ésser humà és considerar que res no és immutable, i la pesta tampoc”. A la novel·la, el camí que fa cada personatge és fascinant. Hi aprenem de tots i cadascun. La lliçó més magistral potser és que si no formulem les bones preguntes, de ben segur que només sortint d’una crisi, preparem directament la via per a la propera crisi… la propera pesta. Al final de la novel·la la gent torna a sortir al carrer feliç i despreocupada i és el que tots i totes anhelem amb totes les nostres forces ara mateix. La gent surt i riu… i Camus, per sobre de les rialles, ens convida a preguntar-nos si es tracta de gent senzillament feliç o… feliçment ximple.

De moment La Pesta, en forma de novel·la, es propaga a tot arreu, seguint les passes del Coronavirus: tant de bo ens afecti profundament, durablement i ens en sortim, de la lectura i l’actual pandèmia, més compromesos, solidaris i respectuosos de la Terra! Més viablement feliços.

Feliç (re)lectura ! I això sigui un homenatge i un agraïment a tot el personal hospitalari, tots els Drs Rieux del Coronavirus per la seva immensa feina !
 

[Fonts: reflexions pròpies durant la relectura, nodrides amb aportacions de l’allau de comentaris i articles que han anat apareixent aquests dies entorn de La Pesta en temps de Coronavirus. No ha sigut una idea original escriure sobre La Pesta, tan sols, una evidència]

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat