Banegas, Montse. Dobles Parelles. Barcelona : Proa, 2010.
Montse Banegas (Flix, 1974) va enlluernar amb la seva primera novel·la Una dona incòmoda. Crítica punyent contra el món universitari en concret, i el món laboral per extensió, i retrat generacional que prenia com a punt de partida l’arribada a Barcelona, per estudiar a la universitat, d’una jove de comarques.
Amb aquesta segona novel·la l’autora es confirma com un dels valors més sòlids de la jove narrativa catalana. Dobles parelles presenta de nou un text marcat pels conflictes generacionals dels qui avui tenen 30 anys. Però darrera d’una carcassa aparentment superficial, s’amaga una crítica voraç contra el nostre present i contra el sistema neoliberal que ha acabat per absorbir-nos en una voràgine consumista. La Mireia i el Carles, els bessons protagonistes de la novel·la, i les seves respectives parelles, compren i compren, creient-se exclusius i sense adonar-se que segueixen les consignes del sistema per conduir el ramat. Veuen vi, embotellat en ampolles de 80 euros, i passegen febrosos la ruta gastronòmica que marquen els restaurants de moda, perquè això dóna el plus de guais, que equiparà les seves vides privades a l’èxit que corona les seves vides professionals.
Darrera de tot aixó, però, el buit més absolut. El personatges que dibuixa la Montse Banegas viuen a la superfície de la vida, una vida de Marca, on el preu de tot el fixa el nom d’una etiqueta; incapacitats per entendre el profund significat de tot allò que forma el seu entorn.
Dobles parelles s’erigeix com una lectura propícia per entendre aquesta generació de joves, a qui un dia Douglas Coupland va batejar amb la incògnita X. Una novel·la que agermana amb gran habilitat l’entreteniment i l’ampli ventall significatiu que circula per la profunditat de la narració. Molt recomanable.
Un exemplar de Dobles parelles signat per la Montse Banegas caurà aviat a mans d’un visitant del bibarnabloc.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1z54F58uQtI[/youtube]
1 Comment
Estic amb tu, Brausen, que aquesta novel·la ens mostra una joventut que viu gairebé en ficció, com si fossin personatges d’una sèrie de TV, amb una vida frívola i d’aparences, i amb uns comportaments i unes preocupacions capricioses, egoistes. I la Montse Banegas ho critica, molt encertadament, amb petites dosis d’humor tant subtils que requereixen l’atenció del lector.