George, Susan
Sus crisis, nuestras soluciones
Barcelona: Icaria. Intermón-Oxfam. 2010
Susan George, presidenta d’honor de l’ATTAC i presidenta del Consell del Transnational Institute, ambdues organitzacions dinamitzadores d’una visió altermundista, presenta un llibre del qual l’argument es pot sintetitzar en una sola frase: “Tot per ells i res per a la resta”. Així de contudent és la dinámica de les èlits econòmiques del món. Tot gira entorn d’una crisi del qual el rescat cap al món financer s’hi situa al voltant dels divuit billions d’euros mundials.
La ideologia neoliberal present al món des dels anys vuitanta ha assentat unes creences que han esdevingut essencials per a la transferència de recursos de les classes baixes i mitjanes cap a les classes altes. Aquestes creences serien que el sector privat és més eficient que el públic, que la societat no existeix sinó només els individus qui són lliures de prendre les seves decisions, els mercats econòmics han d’ésser autorregulats (la qual cosa implica desregulació des del sector polític)…Això ofereix la plataforma d’idees que juntament amb tres efectes més: la sobreproducció d’oferta, la reducció d’impostos al més rics i el recolçament de diners cap al sector financer no al sector real ha derivat en una crisi sense precedents. Cal afegir la desafortunada tendència mundial a afavorir el consum a través del crèdit, no del sou just.
I dins del sector financer, una de les claus amagades del capital és l’existència del hedge funds o fons d’inversió altament especulatius. Val a dir que l’apalancament o necessitat de crèdit per a obtener màxim benefici especulatiu sovint sota productes derivats ( o foscos como las subprime) ha creat forats negres.
Així, doncs, què fem si sota aquest panorama existeix un altre problema de dimensions més preocupants: alimentació, aigua, la salut del planeta?.
Nostres solucions: cal recolçar al sector públic, col.laboració activistes-polítics, socialitzar els bancs donant prioritat a inversions a l’economia verda, lluita contra paradisos fiscals, etc.
A continuació us recomanem quatre llibres més al voltant de tot aquest tema que sense dubte ofereixen una visió de conjunt molt més ample:
Oliveres, Arcadi. Un altre món. Barcelona: Angle, 2006
Bauman, Zygmunt. El temps no espera. Barcelona: Arcadia, 2010
Klen, Naomi. La doctrina del shock: el auge del capitalismo del desastre. Barcelona: Paidos, 2007
Chomsky, Noam. Como nos venden la moto. Barcelona: Icaria, 2004.
2 Comments
Gràcies per fer-nos arribar tota aquesta informació, tan actual i necessària. Afegiria un altre autor, Joseph Stiglitz, que amb el seu últim llibre, Caída libre. El libre mercado y el hundimiento de la economía mundial, complementaria aquesta llista tant important que ens dones.
L’ambició sense fre d’aquest refundat sistema capitalista es remunta a la dècada dels 80 amb la pujada al poder de Margaret Thatcher al Regne Unit i Ronald Reagan als EE.UU. La seva nova visió del capitalistme tenia com a objectiu la destrucció de la societat del benestar de les democràcies europees en pro de les corporacions privades i els seus mercats.
Han passat els anys i, per cada crisi que el sistema crea, els estats socials van perdent bugades (serveis públics) i els ciutadans drets i llibertats.