«Fotografiar, es poner la cabeza, el ojo y el corazón en el mismo punto de mira»
Henri Cartier-Bresson
− Fotografiar del natural
Avui dia, amb un mòbil o una càmera digital a la mà, sembla que la paraula «fotògraf» ha perdut la seva originalitat primigènia (tots ho som de manera potencial) i que «fotografiar» és cosa de bufar i fer ampolles. Si això és veritat, per què molts de nosaltres ens sentim decebuts amb les nostres fotografies quan intentem anar un pas més enllà de l’àmbit amateur? Potser l’error ha estat creure que la lectura d’un grapat de manuals de fotografia i el compliment a ulls clucs d’una llista interminable de consells tècnics (sobre composició, il·luminació, etcètera) bastava per convertir-nos en «fotògrafs» i per fer «bones fotografies». Si us sentiu identificats amb la situació, prou gemecs! I si us acabeu d’iniciar en la fotografia, ànim! En aquest curs d’introducció a la fotografia, uns trobareu l’antídot perfecte per superar el bloqueig creatiu i curar els mals hàbits; els altres, una guia d’iniciació excel·lent a la pràctica de la fotografia.
Eduardo Momeñe ens proposa com a objectiu principal del curs la construcció d’una «visió fotogràfica pròpia». I això què vol dir? Doncs, aconseguir que les nostres fotografies siguin «més conscients, més pensades, millors» perquè, com comenta l’autor, aquesta mirada personal equival a una forma de veure i comprendre el món única i intransferible que, d’altra banda, podem reconèixer en l’obra de tots els grans fotògrafs de la història de la fotografia.
Quins materials necessitarem? Quadern de notes i llapis per assenyalar les idees principals i anotar noms i pàgines web. I la metodologia? El curs ens vol ajudar a «posar ordre», fer de guia i establir «bons hàbits» en la nostra recerca fotogràfica però neix també amb una vocació autodidacta que exigeix, per part nostra, curiositat i voluntat. Ens demana que no ens rendim davant la manca de resultats i que cultivem els tres elements que, amb el temps, faran de nosaltres «bons fotògrafs»: dedicació, construcció d’una mirada pròpia i planificació. Quan trigarem? És difícil donar resposta però mestres com Paul Strand o Minor White estimen que el temps necessari per convertir-se en fotògraf és d’entre nou i vint anys. Així que ja sabeu, paciència!
Arribats a aquest punt és hora de passar a l’acció. Què farem? Algunes de les idees més interessants del curs són:
Crear una fototeca-pinacoteca personal com a «memòria visual».
Observar als fotògrafs clàssics (literalment: «convertir-nos en lectors obsessius de fotografies») i adquirir el sa hàbit de fer-se preguntes: què és una bona fotografia?, quin tipus de fotògraf ens agradaria ser? o quin serà el tema de les nostres fotografies?
Aprendre a previsualitzar: «fotografiar és fàcil, el difícil és mirar».
Conèixer la història de la mirada i descobrir lectures que ens poden ajudar a fer-ho com El Conocimiento secreto de David Hockney o Història de l’art d’ E. H. Gombrich.
Tenir un punt de vista, és a dir, «tenir una opinió visual».
Dominar la tècnica fotogràfica per plasmar aquest punt de vista.
Escollir un tema com a punt de partida del nostre projecte fotogràfic.
Per acabar, comentar que el curs esdevé una bona introducció a la Història de la fotografia; Eduardo Momeñe ens convida a descobrir les imatges dels fotògrafs més importants del segle XX. Si, d’altra banda, esteu interessats a conèixer de primera mà la filosofia de treball d’aquests fotògrafs disposeu de llibres d’entrevistes com Diálogo con la fotografía o els llibres de petit format de la col·lecció «Conversaciones con fotógrafos» de l’editorial La Fábrica (entre d’altres, els de William Klein o Duane Michals).
6 Comments
M’ha agradat molt el teu comentari. Merci per la recomanació!
Moltes gràcies!
Espero que en treguis profit…
Aquest me l’apunto, moltes gràcies!
Gràcies a tu pel teu comentari!
Bona lectura i bona pràctica!
Apunta’t queda. Una de les meves grans aficions és la fotografia així que segur que em serà útil. Moltes gràcies!!! 🙂
Segur que podràs treure bones idees, Míriam.
Gràcies!