Pujadó, Judit. Les Edats perdudes. Barcelona: Empúries, 2009

En la propera sessió del club de lectura obert de la Biblioteca de Sant Martí de Provençals, que se celebrarà el pròxim dijous 19 de desembre a les 18.00 h, la novel·la protagonista serà Les edats perdudes de Judit Pujadó. Un text que ens recorda la importància cabdal de la memòria històrica i la impossibilitat de fugir de la Història.

AUTOR/A

Judit Pujadó i Puigdomènech (Barcelona, 1968) és llicenciada en història. És autora d’Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939) (1998) i Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona (2000), coautora de Planeta Eso (2002), que va rebre el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira, i El refugi 307 (Ajuntament de Barcelona, 2002), i codirectora del documental La ciutat foradada. El 2008, va publicar El llegat subterrani, llibre que amplia els seus estudis sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil. Ha escrit tres novel·les: Dones absents (2003), El límit de Roche (2006) i Les edats perdudes (2009). És co-autora del llibre Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya (2012).

OBRA

Amb Les edats perdudes, la seva tercera novel·la, Judith Pujadó recupera els seus temes habituals: la petjada de la Guerra Civil sobre tota una generació de víctimes, el paper de la dona i les transformacions urbanístiques violentes que destrueixen els senyals materials d’una història que ens identifica i dóna sentit als nostres actes com col·lectivitat. Però a diferència de les seves dues anteriors novel·les aquí es percep un més acurat treball amb la prosa i amb les estructures narratives, una major ambició literària. Novel·la de formació (els torbadors fets de l’adolescència tenen un paper fonamental en el tarannà dels personatges), Les edats perdudes també és una evocació narrativa de tota una generació que van veure com la guerra liquidaba somnis i il·lusions.