Eisner, Will
Las reglas del juego
Barcelona: Norma 2003
Es van casar, van ser feliços i van menjar anissos,… aquest seria el típic final d’un conte clàssic on un plebeu es casa amb una princesa i canvia la seva condició.
Agafant aquest model, això és el que retrata colpidorament aquest llibre d’un dels grans clàssics del còmic, Will Eisner. Les regles del joc és entrar en una societat hipòcrita on l’únic que té importància són els diners i les aparences.
La història parla de la vida de tres generacions d’una família emigrada als Estats Units, d’origen jueu-alemany, i com aconsegueixen fer diners amb diversos negocis i formar part d’una classe burgesa completament elitista. El pare de família és un ésser ambiciós i egoista que només es mou per engrandir el seu capital costi el que costi i engendrar un hereu. Finalment té una filla que vol renunciar a aquest tipus de vida i es casa amb un poeta de classe baixa per amor i, el més sorprenent, amb el consentiment del seu pare. No us explicaré el final, l’haureu de descobrir vosaltres.
En definitiva estem davant d’una crítica social que pot esdevenir universal, on es mostra el pitjor de l’ésser humà i on l’afany de poder i ambició passen per davant de tot, de la vida, de l’amor, etc. Surten retratats tots els defectes de l’ésser humà i sense concessions servits en la seva essència, sense edulcorants.
El traç del dibuixant retrata minuciosament tot allò que ens va descrivint amb tota la força que pot expressar un dibuix. Aconsegueix atrapar el lector i ficar-lo enmig de totes les situacions dins d’unes vinyetes que ens mostren diversos plans a la vegada, sense perdre detall com si d’una pel·lícula es tractés. Fins i tot moltes vegades pots sentir els crits o els cops de puny…
També vull destacar la portada, és l’essència de la història, una parella discutint-se sobre una imatge plàcida familiar com si fos un decorat, el de les aparences.
De la mateixa manera que a altres obres del mateix autor, explora al màxim el fet narratiu a l’incloure text i explicacions llargues, escenes que ocupen tota una plana, cartes dels personatges, pròleg i epíleg, etc. En definitiva, un còmic per assaborir-lo malgrat l’agror de l’argument, i entretenir-se amb els detalls de les escenes, les cares dels personatges, el retrat de la hipocresia en les cares planes… ah! i tot en blanc i negre.
– Si voleu saber més sobre Eisner: Eisner/Miller: entrevista moderada por Charles Brownstein
3 Comments
El gran Eisner!! Moooolt bona, aquesta recomanació!
Gràcies per recomanar-me aquesta obra, Jane, va ser d’aquells llibres que el vaig obrir i no el vaig poder tancar fins que no vaig arribar a l’última pàgina. Una crítica brutal a la societat de les aparences, … i amb un final rodó!
És el gran mestre!