Sempre he recomanat passejar per la biblioteca. Recórrer els passadissos, mirant tranquil·lament els lloms dels llibres que descansen sobre les prestatgeries. Aquesta és una de les millors maneres que hi ha per trobar els llibres. Perquè si us penseu que sou vosaltres qui escolliu el llibre, esteu ben equivocats: Són els llibres els que us escullen a vosaltres. I perquè us explico això, perquè justament és el que m’ha passat amb el llibre que ara us recomano. Allà perdut enmig d’una prestatgeria, em va cridar l’atenció el seu títol.
Díez Jayo, Juan Carlos
Libros malditos, malditos libros
Barcelona : Piel de Zapa, cop. 2013
Aquest és un llibre per totes aquelles persones que tenen curiositat per conèixer una mica més sobre els llibres, però també sobre els seus creadors: els escriptors i escriptores. I és que la història va plena de curiositats i anècdotes referents als llibres que ens han acompanyat al llarg de la història de la humanitat. Això sí, si espereu trobar les típiques històries literàries que surten a qualsevol recull, us equivoqueu. Si el títol fa referència precisament a llibres maleïts, és perquè l’autor ha volgut centrar-se en aquelles històries on sempre trobareu algun element diferent i, fins i tot, inquietant.
Una prova la tenim precisament, al primer capítol on ens trobem amb el cas dels llibres fets amb pell humana… Sí, es veu que abans de la Primera Guerra Mundial (posteriorment no s’ha trobat cap cas documentat) hi havien exemplars fets amb aquest material i eren buscats per bibliòfils amb gustos literaris… “diferents“. Us atreviríeu a llegir un llibre d’aquestes característiques?, aquí podríem entrar en el terreny de l’humor negre… us imagineu anar a donar el condol i us treuen un llibre amb una enquadernació preciosa dient això de… “Aquí descansa Paco“. Per riure i plorar a la vegada… encara que ja es fan diamants amb les cendres funeràries… i aquí ho deixo.
És veritat que dins de la literatura hi han casos molt coneguts i que, per descomptat, també surten al llibre. No es pot parlar de llibres maleïts sense parlar del Necronomicron associat, com no podia ser d’una altra manera, a l’escriptor H.P. Lovecraft. Com tampoc podem deixar de banda a Edgar A. Poe i la història que hi ha darrere d’un dels seus poemes més coneguts: “El Corb“. No us sona allò de “Nevermore“?
A banda d’aquestes històries més o menys conegudes, hi ha tota una sèrie de capítols dedicats a històries que potser, no són tan conegudes però que igualment són força interessants. Un exemple el trobem al “desgraciat” Alexis Berbiguier (al llibre el defineix tal qual, no m’invento res). La seva obra “Los duendes, o no todos los diablos son del otro mundo” explica els seus més de vint anys de lluita contra aquests petits éssers. Es veu que aquest llibre s’ha convertit en una peça molt desitjada per a col·leccionistes.
“En esta magna obra en tres volúmenes publicados en 1821 y amenizada con ocho grabados ideados por el propio autor, el azote de los duendes justificaba su vida, explicaba sus defensas y descubría a los embajadores del infierno en la Tierra.”
El que queda molt clar és que Monsieur Berbiguier va viure una vida molt i molt desgraciada fins al punt, que al final dels seus dies, va intentar destruir, sense èxit, tota l’edició de la seva obra.
Un altre cas curiós que trobem és l’ambiciós diari personal del reverend Robert Shields. El va començar amb 54 anys i en ell, va reflectir exactament els seus pensaments i tots els fets que li passaven. El problema és que quan comences a relatar fins a la temperatura exacta de la cocció dels teus macarrons, potser condemnes el teu projecte literari al fracàs. Sigui com sigui, va aconseguir escriure trenta-set milions de paraules fins a la seva mort.
I que més podrem trobar en aquest llibre? Doncs llibres microscòpics, llibres escrits en llengües estranyes, biblioteques infernals, tragèdies Shakespearianes, manuscrits oblidats, llibres que amaguen tresors amagats i llibres que amaguen secrets, escriptors maleïts, assassinats literaris…
L’autor d’aquest “maleït” llibre és Juan Carlos Díez. Llicenciat en Belles Arts, es considera un “lector contumaz” i “sospecha que de la Literatura no se puede vivir, pero que sin ella no merece la pena hacerlo”.
Aquest llibre entretén i moltes vegades és gràcies a la manera d’escriure de l’autor. Explicar la història pot ser avorrida si no saps fer-ho bé. Afortunadament per nosaltres, aquest no és el cas i literalment, devores pàgina darrera pàgina fins a arribar al final. A més com són capítols breus, sense adonar-te aprens nombroses curiositats històriques al voltant dels llibres, que seria difícil descobrir-ho d’una altra forma.
“Una mañana, hace ya demasiado tiempo, los lectores del periódico más beato de Córdoba se desayunaron con un titular a toda plana que atragantó el café a más de uno. (…) De esas heridas da fe un periodista que escribió una loa a la hija de un dueño de su periódico. Terminaba así: <<Basta escribir su nombre, Mercedes, para que se sienta orgullosa la tinta>>. Por desgracia, apareció tonta en vez de tinta, y el autor fue recompensado con el despido y una indemnización de dos sopapos de manos del ingrato padre. O como le ocurrió a un famoso crítico literario, cuando dedicó su último libro <<A la condesa de X, cuyo exquisito gusto conocemos bien todos sus amigos>>. Descubrió demasiado tarde que en vez de gusto apareció escrito busto, brotando como un deseo reprimido.”
Si vols passar una bona estona, i aprendre més sobre tot el que envolta al curiós món dels llibres, ja saps, ara tens l’oportunitat de descobrir un llibre ideal per aprendre i passar-ho bé a la vegada.
“Hay libros que han cambiado las vidas de quienes los han leído. Los hay que han dirigido naciones. Muchos lectores han cerrado un libro y eran sutilmente diferentes a cuando lo habían abierto, impregnados de esa extraña suspensión del tiempo que te hace ser otro una tarde de domingo. Porque no todo puede sentirse, por eso hay libros. Así que confia en mí, que no te engañaré. Eso ha de bastarte.”
3 Comments
Carambaa, esto es lo que yo llamo un ‘libro de libros’, es decir, un libro que estimula la lectura y la búsqueda de otros libros, otros autores que no conoces, temas nuevos que suscitan tu interés o tu curiosidad…
Ahora mismo me gustaria saber más de Monsieur Berbiguier.
Muchas gracias por la recomendación.
Me gusta la definición “libro de libros”… encaja a la perfección!
Gracias por tu comentario.
Interesante! Muchas gracias!