Des de la redacció el 1978 de l’Article 47 de la Constitució Espanyola, on es defineix el dret a un habitatge digne i adequat, fins a dia d’avui, quan centenars milers de famílies perden el seu habitatge i es troben abocades a l’exclusió i a la condemna econòmica que representa el deute generat per la hipoteca, s’han succeït molts fets relacionats amb l’habitatge: s’ha patit una bombolla immobiliària impulsant l’explosió de la indústria de la construcció i l’explotació laboral de mà d’obra generalment immigrant, s’ha generalitzat l’especulació del sòl, s’han refinat les pràctiques del mobbing immobiliari en les zones de la ciutat revalorades en detriment de les classes populars que hi vivien, s’ha criminalitzat el moviment okupa, s’ha permès l’augment desorbitat en el preu dels habitatges fins arribar a èsser un bé de luxe, s’han desenvolupat unes polítiques d’habitatge i fiscals orientades a la compra i a l’endeutament de les famílies…
Per a posar llum sobre tot aquest enrevessat procés econòmic, l’Adrià Alemany i l’Ada Colau han descrit en el seu llibre Vides hipotecades : De la bombolla immobiliària al dret a l’habitatge, l’entramat financer, polític i immobiliari de caire mafiós que ens ha precipitat a una crisi econòmica i a la tragèdia de centenars milers de famílies desnonades. Perquè, més enllà de les xifres, s’ha de parlar de persones, de les seves vides, somnis i esperances truncades per la voracitat sense límits d’uns pocs.
“Com hem arribat fins aquí? Quina és la dimensió de la problemàtica? Es podria haver evitat? Fins a quin punt són responsables les persones afectades de la situació que travessen? Quines són les conseqüències que comporta el procés d’execució hipotecària? Hi ha responsables polítics? Quin és el paper que han tingut les entitats financeres?“, són les preguntes que es plantegen els autors per a explicar “una tesi de rerefons que ja us podem avançar: la població d’aquest país hem estat víctimes d’una gran estafa“.
El llibre Vides hipotecades s’estructura en tres parts: la primera ens explica l’ADN de la bombolla immobiliària, des de la vulneració al dret a l’habitatge, passant per la transformació de l’imaginari col·lectiu per a beneficiar la compra d’habitatges davant del lloguer, fins a la formació i explosió de la bombolla amb la connivència d’administracions públiques, sector financer i industria de la construcció; la segona part descriu el procés de pressa de consciència dels afectats i el trànsit de la visió del problema des de l’òptica individual cap a la col·lectiva fins a la vertebració de moviments de resposta, basant-se en l’experiència de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; la tercera part estableix un repàs pràctic de consells i pautes per actuar davant d’un procés d’execució hipotecària.
El drama que pateixen actualment les famílies desnonades ha suposat una reactivació de la ciutadania en la solidaritat i la lluita. Associacions com la PAH o 500×20, capdavanteres a casa nostra en l’ajuda als desnonats, han demostrat que la solidaritat i la lluita poden obrir escletxes d’esperança per a les víctimes d’aquesta nova forma d’esclavatge en ple segle XXI.
Per a una major difusió dels continguts, els autors han registrat el llibre en Creative Commons, permetent la reproducció i distribució dels textos sempre que es citi als autors i no sigui per a cap finalitat comercial, tant en català com en castellà (cliqueu la imatge):
4 Comments
Post necessari. Tema important. Les biblioteques públiques sou, així, un servei indispensable. Gràcies per les vostres aportacions.
Moltes gràcies per recomanar aquest llibre. Avui en dia és un dels
principals problemes de la gent. De fet, fins que no va esclatar
aquesta crisi amb els desnonaments molta gent desconeixia que
la seva hipoteca significava en cas de dificultats un doble deute
amb el banc. Potser caldria també fixar-nos en temes paral.lels
com el cost d’una herència d’un immoble.
Informació clara i necessària. Bon llibre i bon post! 🙂
Llibres necessaris. Post necessari. I, com diu la Maite, en aquests temps, més que mai, la funció de la biblioteca és molt necessària.
Merci pel post!