Cunillé, Lluïsa. Deu peces
Barcelona : Edicions 62, 2008.
“Intèrpret: Al meu fill li va sembla que vostè portava una pistola a sota l’americana.
Home: La tinc de l’època en què anava a fer negocis a la selva.
Intèrpret: Però ja no va a la selva a fer negocis.
Home: En aquest país no se sap mai on comença i on acaba la selva”
De Après moi, le déluge.
Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961) és una de les figures més innovadores i interessants del teatre català contemporani. El seu treball és inqüestionable i és segurament l’autora teatral catalana que ha traspassat més fronteres.
Com sabem la carrera de tot escriptor passa per diferents moments i no totes les obres tenen la mateixa transcendència i són rebudes de la mateixa manera, però el que no es pot negar és una carrera consolidada com la de Lluïsa Cunillé que ha rebut un reconeixement unànime en el camp de l’escriptura dramàtica contemporània.
Es va formar en els seminaris-taller impartits per Sanchis Sinisterra a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona i que han estat la base de molta de l’escriptura dramàtica actual.
Aquesta obra que us ressenyo conté deu peces, com el seu títol indica, que abasta gairebé tota la cronologia de la seva producció. Comença amb Cel de 1995 i acaba amb La nit de l’any 2006.
Una de les obres que hi surten és Après moi, le déluge, per la qual va rebre el Premi Lletra d’Or l’any 2008 per el millor llibre en llengua catalana, tractant-se de la primera vegada que aquest premi es donava a un text teatral. En aquesta obra una dona fa d’intèrpret entre un vell africà i un home de negocis europeus on es conversa sobre el futur d’un nen i on Cunillé dòna una visió insòlita i personal sobre les relacions entre els anomenats Primer i Tercer Món.
També hi trobem Barcelona, mapa d’ombres de 2003 que Ventura Pons va dur al cinema fent ell mateix l’adaptació del guió. Una obra on un matrimoni gran conversa amb els seus llogaters al llarg d’una nit perquè se’n vagin i així poder viure tots sols els últims mesos de vida que li resten a ell.
Cunillé és una dona tímida, que no participa mai a les presentacions de les estrenes dels seus textos. “Sóc molt dolenta parlant de la meva pròpia obra” diu, per sort la podem llegir.
A continuació teniu un enllaç sobre la coproducció del Centro Dramático Nacional i el Teatre Lliure de l’obra Après moi, le déluge (Después de mí, el diluvio)
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ZJA044kGJac[/youtube]
