El Museu de l’Estampació tèxtil de Premià de Mar forma part del patrimoni industrial de Catalunya. De fet, la primera gran empresa dedicada a l’estampació tèxtil a tot Espanya va ésser la d’aquest municipi. En deien Can Puiggròs, una fàbrica dedicada des del filat fins als acabats. Resta el record del patrimoni industrial en un patrimoni historico-arquitectònic en què la xemeneia ens mostra els vestigis del passat. Avui dia és un col·legi. La denominació Can Puiggròs, com a conseqüència d’inversió de capital català de finals del segle xix, ha perdurat en la memòria dels premianencs. Però no sempre s’ha anomenat així. El 1929 tancà les portes i el 1930 canvià l’orientació i de propietat. El capital francès hi entra i començarà a ser la primera empresa d’estampació en la tècnica serigràfica.
En les etapes històriques de l’estampació hi ha tres fases: l’ús de motlles de bac, els motlles a partir de màquines de cilindres i la tècnica serigràfica (avui dia completada amb tècnica digital). Pel que fa a la primera, s’anomena així perquè els motlles de fusta compacta gravats s’introdueixen en un recipient anomenat bac per a cada color, per entintar-los. L’estampació sobre la tela, que prèviament ha sofert un procés de blanqueig i de mordentatge, s’exerceix a pressió. Us podeu imaginar la precisió que calia per a emprendre l’estampació de teles sota aquest mètode. La tècnica de màquina de cilindre de tipus rotatiu va ser dissenyada l’any 1785 per Thomas Bell a la Gran Bretanya. Els cilindres són de coure. El problema que hi havia era de mides, perquè la circumferència del cilindre sol fer entre 40 i 50 cm. S’havia de fer un cilindre per a cada color. La tècnica serigràfica o de lionesa té un origen antic: es remunta al Japó durant el segle iv per a estampar paper. Permet fer estampacions de grans dimensions. Es basa a estampar la imatge sobre una tela emmarcada per un marc de fusta o ferro. Cada motlle també és d’un sol color. La pantalla del motlle prèviament està recoberta d’una emulsió a les zones on no ha de passar el color. En quatre paraules, aquestes teles són pressionades amb una rasqueta damunt del motlle i estampen la tela. Avui dia el procés de gravació dels motlles està digitalitzat i es treballa a l’ordinador i es grava el motlle mitjançant la màquina plòter de cera.
Les indianes, teixits estampats d’Orient, preferentment de cotó, van arribar a Europa cap als segles XVII i XVIII. Són estèticament multicolors i de tela més lleugera que la que hi havia en aquells moments a Europa. Catalunya va ser capdavantera en indústria d’estampació. A Sants hi havia la España Industrial SA, a Gràcia trobaríeu Sert Hnos. y Solà i, al Poblenou, Ponsa SA. Recordeu que a les biblioteques del Vapor Vell, Vila de Gràcia i Poblenou – Manuel Arranz teniu col·leccions locals al vostre abast.
Només queda dedicar unes línies a l’edifici del Museu d’Estampació Tèxtil de Premià de Mar. Ocupa l’antic edifici modernista de la fàbrica de gas d’hulla. La primera empresa de gas va ser a la vila de Gràcia i després s’estengué a altres barris. Des de l’any 1884 apareix al Maresme. És un procés d’elaboració de gas mitjançant carbó d’hulla, d’on s’extreia també el coc i el quitrà, elements útils per a altres processos industrials. Aquest edifici de gas d’hulla és l’únic a tot l’Estat que s’ha conservat.