Museu de l'estampació de Premià de Mar

Canals Aromí, Maria Teresa
El Museu de l’Estampació de Premià de Mar

Premià de Mar: Museu de l’Estampació de Premià de Mar, Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, DL 2009

El Museu de l’Estampació tèxtil de Premià de Mar forma part del patrimoni industrial de Catalunya. De fet, la primera gran empresa dedicada a l’estampació tèxtil a tot Espanya va ésser la d’aquest municipi. En deien Can Puiggròs, una fàbrica dedicada des del filat fins als acabats. Resta el record del patrimoni industrial en un patrimoni historico-arquitectònic en què la xemeneia ens mostra els vestigis del passat. Avui dia és un col·legi. La denominació Can Puiggròs, com a conseqüència d’inversió de capital català de finals del segle xix, ha perdurat en la memòria dels premianencs. Però no sempre s’ha anomenat així. El 1929 tancà les portes i el 1930 canvià l’orientació i de propietat. El capital francès hi entra i començarà a ser la primera empresa d’estampació en la tècnica serigràfica.

Maquina_estampacio_cilindres.JPG.740x555

En les etapes històriques de l’estampació hi ha tres fases: l’ús de motlles de bac, els motlles a partir de màquines de cilindres i la tècnica serigràfica (avui dia completada amb tècnica digital). Pel que fa a la primera, s’anomena així perquè els motlles de fusta compacta gravats s’introdueixen en un recipient anomenat bac per a cada color, per entintar-los. L’estampació sobre la tela, que prèviament ha sofert un procés de blanqueig i de mordentatge, s’exerceix a pressió. Us podeu imaginar la precisió que calia per a emprendre l’estampació de teles sota aquest mètode. La tècnica de màquina de cilindre de tipus rotatiu va ser dissenyada l’any 1785 per Thomas Bell a la Gran Bretanya. Els cilindres són de coure. El problema que hi havia era de mides, perquè la circumferència del cilindre sol fer entre 40 i 50 cm. S’havia de fer un cilindre per a cada color. La tècnica serigràfica o de lionesa té un origen antic: es remunta al Japó durant el segle iv per a estampar paper. Permet fer estampacions de grans dimensions. Es basa a estampar la imatge sobre una tela emmarcada per un marc de fusta o ferro. Cada motlle també és d’un sol color. La pantalla del motlle prèviament està recoberta d’una emulsió a les zones on no ha de passar el color. En quatre paraules, aquestes teles són pressionades amb una rasqueta damunt del motlle i estampen la tela. Avui dia el procés de gravació dels motlles està digitalitzat i es treballa a l’ordinador i es grava el motlle mitjançant la màquina plòter de cera.

Les indianes, teixits estampats d’Orient, preferentment de cotó, van arribar a Europa cap als segles XVII i XVIII. Són estèticament multicolors i de tela més lleugera que la que hi havia en aquells moments a Europa. Catalunya va ser capdavantera en indústria d’estampació. A Sants hi havia la España Industrial SA, a Gràcia trobaríeu Sert Hnos. y Solà i, al Poblenou, Ponsa SA. Recordeu que a les biblioteques del Vapor Vell, Vila de Gràcia i Poblenou – Manuel Arranz teniu col·leccions locals al vostre abast.

estampados

Només queda dedicar unes línies a l’edifici del Museu d’Estampació Tèxtil de Premià de Mar. Ocupa l’antic edifici modernista de la fàbrica de gas d’hulla. La primera empresa de gas va ser a la vila de Gràcia i després s’estengué a altres barris. Des de l’any 1884 apareix al Maresme. És un procés d’elaboració de gas mitjançant carbó d’hulla, d’on s’extreia també el coc i el quitrà, elements útils per a altres processos industrials. Aquest edifici de gas d’hulla és l’únic a tot l’Estat que s’ha conservat.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.